L'hospital vol el 80% d'operacions sense ingrés

“El nivell de complexitat de les intervencions que fem a l’hospital és un nivell mitjà, no fem cirurgia d’alta complexitat, això fa que un percentatge molt elevat de les intervencions que fem, si hi ha una bona organització, podrien fer-se sense ingrés”, va justificar el responsable del SAAS, que va destacar que procedir d’aquesta manera “sempre és un avantatge, evitem que el malalt hagi de passar dies a l’hospital, evitem infeccions intrahospitalàries”. Ara la direcció ja es mostra satisfeta de l’evolució que s’ha assolit “sense una estructura física que ho faciliti”. Perquè uns anys enrere “estàvem al 20%, quan vaig arribar a la direcció potser era el 30 i ara està al voltant del 50%”.

El projecte

Però el projecte va més enllà, amb un seguit de mesures que “van en la mateixa línia, evitar al màxim que el malalt hagi de fer estades perllongades a l’hospital”. I Piqué cita des de l’hospitalització domiciliària “en fem una mica però la volem potenciar”, diu, a les unitats de convalescència que ja funcionen també però que és un projecte que té més recorregut. Respecte a l’hospitalització a domicili apunta un exemple: un pacient que necessita “fer un tractament endovenós durant uns quants dies. Això és un criteri d’ingrés. Però si hi ha una bona organització d’hospitalització al domicili, es pot ingressar el malalt a casa seva i se li proveeix una assistència mèdica i sobretot d’infermeria”. Piqué precisa que seria especialment necessari un equip d’infermeria perquè els desplaçaments del metge serien molt puntuals i que per al malalt suposaria un salt endavant: “Pot fer el tractament amb molta més comoditat, no el traiem del seu entorn i reduïm el risc d’infeccions hospitalàries”. Ara mateix es fa “en casos més puntuals però podem fer una organització que ho potenciï”.

Les unitats de convalescència també s’han posat ja en marxa, al mateix hospital. Són llits destinats a aquell malalt que ha acabat l’hospitalització però encara està fràgil per tornar al domicili. “Li fem una rehabilitació molt intensiva durant pocs dies”, apunta. El següent pas serà dotar-se d’un recurs per a convalescències més llargues, que es planteja fer fora de l’hospital. El Cedre seria una opció, en un espai separat de la residència assistida. El futur no passa per ampliar més llits a l’hospital. “El que hem fet és anar tancant llits, llits que en un moment de pressió es poden obrir”, remarca Piqué.

"L'ORGANITZACIÓ A URGÈNCIES HA MILLORAT D'UNA FORMA SIGNIFICATIVA"

El Servei d’Urgències va viure una crisi que ja es considera superada però que va ser l’origen d’un treball, que continua, per a millorar-ne el funcionament. Fruit d’aquesta feina, neix la necessitat de plantejar circuits d’atenció diferents per als malalts amb patologies més complexes i aquells que presenten malalties que hauria d’atendre un metge de capçalera. Els canvis al servei, va recordar Josep Maria Piqué, “ja els vam començar fa un any amb uns canvis a la direcció, amb la incorporació d’una sèrie de metges nous per cobrir la plantilla”. “Tot això ja està resolt, i crec que l’organització d’Urgències ha millorat d’una forma significativa”. Però els responsables hospitalaris consideren que cal abordar un canvi més profund: “Atendre sota el mateix flux d’organització els malalts que venen a Urgències amb casos poc complexos juntament amb els que venen amb episodis de gravetat fa que moltes vegades això distorsioni l’assistència i sobretot que els malalts tinguin la percepció que els passa al davant algun altre malalt, quan ells no saben el criteri assistencial de qui necessita una prioritat”. És per això que es considera que el triatge que ja es fa, catalogant els malalts en funció de la urgència de la seva patologia, ha de servir per derivar el grup de lleus a un metge de capçalera però que estarà al mateix Servei d’Urgències. Una opció és que el Servei de Permanències Mèdiques, les urgències de primària que funcionin el cap de setmana, funcioni tots els dies en l’horari diürn. En tot cas, és una qüestió que també s’haurà d’abordar amb els metges de capçalera, que són els que fan les permanències, i el Col·legi.