Dimarts, 9 de abril de 2024

negociació amb la UE

Una directiva facilita la defensa del monopoli de FEDA

Andorra demana acollir-se a una nova directiva europea que permet excepcions a l’obertura del sector energètic per a mercats petits

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La defensa dels monopolis de FEDA i Andorra Telecom és una de les qüestions en què Andorra vol fer valer les seves especificiats en les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea. En aquesta darrera ronda de reunions amb Brussel·les abans que canvïin els interlocutors europeus, Andorra ja ha plantejat un primer posicionament en aquest àmbit, com ho ha fet també en l’àmbit de la immigració o de la seguretat social. Respecte al sector de l’energia, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, augura més facilitats per poder defensar la fórmula de l’únic operador fruit d’una nova directiva europea d’aquest mateix any que preveu excepcions per a “petits sistemes aïllats o connectats. El primer seria una illa que s’ha de produir la seva pròpia energia i el segon, un sistema amb pocs abonats i que només té un punt de connexió a una xarxa més gran. En aquests casos la UE ja preveu que no se’ls hagi de demanar el mateix que a un gran sistema”. En l’anàlisi de la norma, continua Riba, van comprovar que “hi ha una regió d’un Estat membre, Còrsega, que malgrat ser una illa està connectada i que té la possibilitat de sol·licitar exepcions i comparativament ens va semblar oportú poder demanar un tractament similar”.

Andorra va posar aquesta proposta sobre la taula i “la reacció a priori és més aviat favorable”, va apuntar Riba. Ara “hem de treballar a construir l’argument perquè aquesta demanda pugui prosperar”, afegeix. El que estableix la directiva és que en determinats casos es pot mantenir la fórmula de l’únic operador, “també entenent que són mercats que els podries obrir i segurament no vindria ningú a connectar-s’hi, i obrir té un cost: d’estructures, d’establir sistemes de vigilància, de qui estableix els preus de mercat...” Amb el “balanç del que costaria obrir i quines implicacions no obrir, es privilegia no obrir”.

I les telecomunicacions?

Aparentment es podria usar un argument similar per a les telecomunicacions, malgrat aquesta excepció ara mateix no està prevista. Però Riba precisa que “el mercat no és ben bé idèntic . En electricitat hi ha uns cinquanta mil i escaig abonats, en el cas de les telecomunicacions rebem vuit milions de visitants que acaben connectant-se. No són comparables, encara que [el d’Andorra] segueixi sent un mercat petit a efectes de les telecomunicacions”. En el cas de la defensa del monopoli d’Andorra Telecom, “l’argumentari s’està desenvolupant” però la delegació andorrana ja va trametre als interlocutors que “la situació de no-competència era la més favorable per a Andorra a efectes de la mateixa societat, pel tipus de servei que rep l’abonat, per l’Estat, que rep els dividends de la companyia, i pel mateix operador, que al final té una capacitat d’inversió que d’una altra manera [amb un mercat compartit] no tindria”. Per sobre, també es va abordar la situació del roaming. El plantejament d’Andorra és “allunyar-nos al menys possible de la situació actual” conscients, però, que la situació és complexa per l’evolució de les polítiques en relació a la itinerància.

UN POSICIONAMENT "CONSERVADOR" EN L'ÀMBIT DE LA IMMIGRACIÓ

“Amb qüestions de residència i treball el marge de maniobra no és gaire ampli. La posició de sortida és conservadora i en principi tot indica que ens quedarem en una línia de defensa bastant conservadora perquè estem convençuts que tenim els bons arguments”, manifesta Landry Riba sobre el posicionament plantejat quant a la lliure circulació de persones. El model de Liechtenstein està sobre la taula: “Sempre el tenim en compte perquè podríem dir que és la situació particular més semblant que la UE ha atorgat fins ara.” No obstant, el secretari d’Estat recorda que la situació de Liechtenstein ja no és la mateixa que 20 anys enrere perquè “avui només es mantenen les disposicions de residència” i ja no les de sojorn i treball. Riba conclou, per tant, que l’escenari és diferent: “A Andorra, finalment, les autoritzacions de residència van íntimament lligades a les autoritzacions de treball, a disposar d’una feina. Aquí el concepte és lleugerament diferent i, per tant, cal modular la solució de Liechtenstein a la nostra realitat.” El secretari d’Estat apunta que el model andorrà sí que haurà d’incloure un canvi segur, i és que s’acabarà el tracte diferent a espanyols, francesos i portuguesos. Haurà de ser igual a tots els ciutadans UE.

Una directiva facilita la defensa del monopoli de FEDA

tracking