col·lectius sanitaris
Les infermeres demanen controls per garantir la col·legiació
El col·lectiu demana al ministeri un control, davant la sospita que no tots els treballadors que exerceixen estan inscrits
El Col·legi d’infermeria ha plantejat al ministeri de Salut la necessitat que hi hagi un control per assegurar que tots els professionals que exerceixen al país estan inscrits a l’ens. Actualment hi ha més de 500 infermeres i infermers col·legiats però el Col·legi argumenta que no hi ha la garantia que tots els treballadors compleixin amb el requisit de la inscripció. El seu president, David Cusidó, recorda que el Col·legi no té mecanismes per exercir aquest control perquè “no tenim el registre de les persones que exerceixen” i per això demanen la intervenció de l’administració. De fet, van sol·licitar fa un temps les xifres dels professionals que treballen a Andorra i, comparant-les amb les dels col·legiats, va constatar un decalatge d’entre 30 i 40 persones que no constaven en el registre del Col·legi.
Cusidó va posar de manifest els problemes que pot suposar que aquest treballadors estiguin fora del radi de l’ens professional. Per exemple perquè l’organisme fa el control de les titulacions i, per tant, no pot garantir que aquestes persones tinguin la formació adequada per fer la feina que fan. Problemàtica, afegeix Cusidó, que pot anar en detriment de la qualitat de l’atenció als pacients.
Aquesta va ser una de les qüestions que van plantejar els responsables del Col·legi en la primera reunió amb el nou titular de Salut, Joan Martínez Benazet, que ha mantingut una primera presa de contacte amb tots els col·lectius sanitaris. Malgrat ser una primera trobada, els representants del col·lectiu d’infermeria van traslladar les reivindicacions principals, especialment la de la regulació de la professió.
La llei necessària
Cusidó va recordar que durant la campanya electoral “el cap de Govern va reconèixer aquesta necessitat” i que el ministre també “entén perfectament que s’hagin de regular les professions sanitàries”, per tant, esperen que “en breu” es tiri finalment endavant. Els col·legis sanitaris hi estan treballant i en concret, el d’infermeria va avalar un text en assemblea general que, va puntualitzar Cusidó, és dinàmic en el sentit que s’ha anat actualitzant. Per al col·lectiu d’infermeria és especialment rellevant la llei perquè, recorden, estan emparats per una normativa obsoleta que no recull els canvis que ha sofert el seu paper i el major protagonisme en l’atenció sanitària. El president del Col·legi va destacar que el que està succeint en l’entorn europeu és això, que el paper de la infermeria adquireix major rellevància. “Però nosaltres ara mateix no tenim un suport legislatiu i, per tant, a nivell jurídic”.
D’altres qüestions que van traslladar a Benazet van ser la necessitat que es fixin unes ràtios “mínimes” d’infermer/número de pacients depenent de les necessitats de l’usuari. Ràtios, afegeix Cusidó, que també haurien d’afectar l’atenció privada i no només la de les infermeres del SAAS, que ja hi està treballant.
Finalment, també li van recordar la demanda d’una millora salarial. El col·lectiu se sent mal pagat per la responsabilitat i el nivell de la feina que fan.
IMPLICAR EL MINISTERI EN LA NEGOCIACIÓ DEL CONVENI DELS FISIOTERAPEUTES
També el Col·legi de fisioterapeutes ha mantingut una trobada amb el nou ministre de Salut i també la qüestió de la regulació de les professions sanitàries es va posar sobre la taula. La presidenta, Edith Rascagneres, va recordar que s’està treballant intensament a nivell de col·legis professionals i que confien en aquest impuls definitiu. Però els fisioterapeutes també tenen pendent la negociació d’un nou conveni amb la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i aquesta és una qüestió que també es va plantejar a la reunió amb el ministre. Malgrat que va ser una trobada “molt protocolària”, va indicar Rascagneres, sí que es va plantejar la possibilitat que el ministeri s’incorpori d’alguna manera a aquesta negociació perquè malgrat que les converses són amb la Seguretat Social, l’acord també ha de tenir l’aval del ministeri. El treball sobre el conveni, però, no ha patit avenços significatius. De fet, fa aproximadament un any que la CASS va fer la proposta polèmica que els fisioterapeutes van rebutjar i que consistia a limitar les sessions a 30. Aquesta opció ja hauria quedat descartada, i ambdós parts estaven treballant en el fet que el barem de sessions tingués en compte la patologia concreta del pacient.