Acusen dos joves d'homicidi per no ajudar una noia en una allau
La perit considera que si els acusats haguessin avisat a temps la jove podria haver sobreviscut
Acusen dos joves d'homicidi per no ajudar una noia en una allau
El Tribunal de Corts va jutjar ahir dos homes de nacionalitat espanyola acusats d’homicidi per omissió de socors. Ambdós acompanyaven la víctima instants abans de morir d’hipotèrmia engolida per una allau quan els tres practicaven surf de neu a una zona del sector Soldeu de Grandvalira. La fiscalia demana dos anys de presó, en part condicional, mentre que l’acusació particular també demana indemnitzacions per als familiars de la víctima.
Els fets es remunten al dia de Nadal del 2013 quan un turista català de 33 anys, que es trobava al país treballant en la producció d’un conegut programa de la televisió espanyola, un resident de 32 anys, que treballava a un dels hotels de la zona, i la víctima, una noia de 27 anys, es van trobar en el telecabina Tosa Espiolets. Segons els dos acusats, tots tres només es coneixien d’haver coincidit a l’estació, tot i que el ministeri fiscal va posar de manifest que, amb un dels acusats, també existia una relació professional. Un cop a dalt van accedir a un forapista situat entre les pistes negres de Cabirol i Falcó, segons un dels acusats, per una zona de fàcil accés, mentre que el fiscal manté que van haver de passar per sota d’unes cordes que delimitaven la zona prohibida. La víctima va ser l’última en baixar, motiu pel qual cap dels altres dos van veure l’accident que va acabar amb la seva vida. Per contra, un dels dos processats sí que va veure caure l’altre, a qui va ajudar a aixecar-se. Quant al relat del fiscal, la imprudència dels tres en baixar per una zona prohibida en un dia de mal temps va fer que es provoqués l’allau que va engolir la víctima. La versió de la defensa se centra en el fet que la caiguda d’un dels nois no va provocar més que un petit despreniment al qual no li van donar més importància.
Desconeixent la gravetat de l’accident, els dos surfistes de neu van baixar creient que la seva acompanyant ja hauria baixat i, en no veure-la més, que hauria marxat a casa. El ministeri fiscal destaca que en un esport com el surf de neu és habitual esperar-se l’un a l’altre per assegurar-se que no hi ha cap accident, quelcom que ningú va fer ja que un dels dos processats va marxar a treballar, mentre que l’altre va baixar unes cinc vegades més per la mateixa zona. En no saber res d’ella una hora després, un dels processats va preguntar per la noia a una parella de coneguts. Els tres van decidir primer preguntar al seu company de pis i més tard avisar als pisters de la zona, els quals finalment van donar la veu d’alarma i van iniciar el protocol per trobar-la. Segons el relat conjunt de totes les parts, van passar unes dues hores des del darrer moment en què se la va veure fins que la van trobar amb hipotèrmia, engolida en mig metre de neu. La fiscalia i l’acusació, basant-se en els informes de la doctora que va fer l’autòpsia, consideren que el temps que es va trigar en avisar va ser crucial i explicaria que no es pogués reanimar. Segons la doctora, en una situació així, la víctima podria haver perdut uns tres graus corporals per cada hora que passava.
En les hores següents la policia no va prendre declaració a cap dels dos acusats per ordre de la comissaria. No obstant això, van escriure un informe amb les manifestacions espontànies dels dos processats on afirmaven haver provocat l’allau, quelcom que els dos neguen haver dit. La defensa considera que l’informe va ser creat a partir de converses amb persones relacionades amb l’incident i que els seus clients no van ser informats dels seus drets. Els lletrats defensors consideren que els processat haurien de ser absolts. Un dels advocats, de manera subsidiària, demana 3 mesos de presó condicional.