Fitch retorna a Andorra la nota prèvia al 'cas BPA'

La inestabilitat derivada de la caiguda de l’entitat va arrossegar la reputació financera nacional durant dos anys. No va ser fins al febrer i el juliol del 2017 quan Fitch i Standard and Poor’s van tornar a apujar un grau la nota, fins a BBB. Un any i mig després Fitch ha retornat l’altre esglaó fins a BBB+ i la situació ha tornat a com estava el març del 2015. Les institucions financeres i el Govern, segons les fonts consultades, confien que la propera valoració que farà Standard and Poor’s també anirà en aquesta línia i apujarà la nota de BBB a BBB+.

Qualificació de ‘sostre país’

La qualificació també ha millorat l’indicador a curt termini, que passa d’F3 a F2. Pel que fa al sostre país, que és el límit que estableix l’agència com a màxima qualificació que es pot atorgar a qualsevol emissió del Govern o de les entitats del país a llarg termini, també ha augmentat, passant d’A- a A+.

En la setena avaluació de Fitch del deute sobirà del Principat, segons recull el comunicat de Govern, l’agència destaca positivament la rebaixa de l’endeutament del sector públic durant el 2017 i assenyala que la recuperació de l’economia andorrana s’ha accelerat. D’una banda, Fitch valora positivament el fet que l’endeutament públic va caure per sota del 40% per primera vegada el 2017 des del 2011, i el Govern va registrar un superàvit de 9 milions.

D’altra banda, considera que l’estabilització de l’activitat del sector financer i la dinàmica de creixement positiva d’altres sectors es poden traduir en un creixement del PIB real per als propers anys. A més, la millora del ràting també té en compte l’equilibri entre la capacitat econòmica del país, la solidesa de les finances públiques i l’estabilitat política amb la petita dimensió de l’economia, i remarca que s’ha produït una millora de la flexibilitat financera. També es valoren positivament els passos que s’han fet per alinear el país a l’entorn normatiu, especialment en el sector financer, amb l’adaptació als estàndards internacionals i europeus, com ara l’adopció de normes internacionals de transparència i intercanvi d’informació fiscal.

Possibles riscos

Com a riscos, l’agència destaca la falta d’un prestador d’última instància en el sector financer que pugui cobrir els bancs en cas de tenir problemes. Al mateix temps, també assenyala el risc de l’excessiu pes de la banca respecte al producte interior brut nacional. I avisa que un augment de l’endeutament del Govern o un deteriorament de la solvència dels grans bancs andorrans podrien comportar l’empitjorament dels ràtings del país.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va valorar molt positivament la millora de la qualificació “tant per al Govern com per als bancs o les empreses que vulguin operar a fora”. El ministre de Finances va posar en relleu la importància de la reputació financera nacional i va destacar que troba “especialment important que tot el contingut de la nota destil·la un sentiment positiu”. Cinca va indicar que “ens ha de quedar clar que és molt fàcil perdre la reputació en només uns dies i el temps i els esforços que costa tornar-la a recuperar”. I hi va afegir com a punts molt importants el control de l’endeutament i que es valori de manera positiva el sistema financer nacional.

EL RISC DE SER UN 'BO ESCOMBRARIES'

La crisi de BPA va venir a enfonsar el 2015 una nota financera nacional que no parava de baixar des del 2007. La situació en què va quedar Andorra en la reputació internacional econòmica va estar penjant d’un fil un cop les agències de ràting van situar-la en BBB-. La plaça financera i l’administració va acabar a només un pas de ser considerada emissora de bons escombraries. Aquesta apel·lació s’aplica quan la qualificació del país o de l’entitat financera es troba en BB+. Andorra hi va quedar a un sol grau.