Una asseguradora haurà de pagar la hipoteca
El Tribunal Superior ha condemnat una companyia d’assegurances a pagar 116.000 euros d’una garantia hipotecària. Per tant, ratifica la sentència en primera instància feta pública l’any passat pel Tribunal de Batlles, que va imposar aquesta resolució arran de la demanda de la parella d’un resident francès que va morir el 2013 a causa d’una allau mentre tots dos feien esquí de muntanya al Principat.
El 2009, l’home va demanar una hipoteca i també va contractar una una garantia hipotecària per un import de 130.000 euros. L’acord establia que la compa-nyia hauria d’assumir el pa- gament de la hipoteca en cas de defunció o d’invalidesa total. Després de l’accident, la dona va demanar a la companyia d’assegurances que es fes càrrec del cost del que quedava de crèdit i l’empresa li va contestar que no ho podria fer perquè la seva parella va morir mentre practicava un esport de risc. Al·legaven que no ho podrien cobrir perquè l’home no va informar que feia randonnée, sols va notificar que feia ciclisme a nivell amateur.
L’empresa asseguradora va declarar que en el moment de contractar la pòlissa se li van fer preguntes “totalment clares, precises i directes”, i que l’ara difunt “res va dir de la pràctica d’esport d’esquí de muntanya”. Considerava que l’home havia declarat de manera “enganyosa” per tal d’aconseguir la cobertura. Quant al document que estipulava l’acord, el tribunal creu que és “insuficient” per tindre’l en consideració, i entre diferents aspectes, relata que el document aportat és “força dubtós” respecte a les condicions amb el qual es va establir. Els magistrats van ressaltar que no apareix cap signatura de l’assegurat i que l’única firma és la del representant de la companyia. A més, posa en qüestió si va ser el mateix difunt qui va omplir el formulari.
El tribunal també argumenta que les qüestions a l’assegurat van ser “obertes i imprecises”, i que no contenien un llistat precís, una definició o una referència sobre si els esports que practicava eren de risc o no ho eren. “L’assegurat no pot entendre que tindria l’obligació de declarar totes les activitats de natura esportiva que podria arribar a practicar en un moment o altre”, conclouen els magistrats.