“Sabíem que teníem un problema a urgències i ens n'hem sortit”

Recentment es va publicar que l’Institut Baselga descartava venir al Principat i a la vegada, Toni Martí va anunciar que volia crear una estructura on es pugui fer radioteràpia. Quina opinió en té?

Crec que són dues coses que s’han de separar. En dir que ve o no ve l’Institut Baselga, no vol dir que pugui haver-hi o no radioteràpia. És patent i obvi que nosaltres no estàvem massa d’acord amb el model que es va presentar, no amb el de radioteràpia en si, sinó en l’externalització d’una part de l’activitat del SAAS. Però en canvi estarem encantats de tenir un conveni de col·laboració amb l’institut, i de fet crec que la CASS hi està treballant. Sobre la instal·lació d’una màquina de radioteràpia, és un tema més polític i no ens hi posem. La nostra opinió és que volem que es faci bé, que es faci amb un bon conveni amb un centre de fora.

Si es fa una col·laboració amb un centre de fora, com hauria de ser?

M’és igual que sigui un centre privat o públic. Només ha d’estar alineat amb el sistema, els protocols assistencials i amb els procediments que tenim aquí. El tractament amb radioteràpia és complicat. No és només comprar la màquina. És una eina molt difícil i molt perillosa. S’ha de fer molt ben fet i s’han de seguir els estàndards de qualitat i de seguretat.

I pel que fa a l’Institut Brugada, quines opcions hi ha que acabi arribant?

Només puc dir que ens van demanar l’opinió. L’institut plan-teja una activitat de tècniques invasives de cardiologia que actualment no es fan aquí, i com que és un institut que té un gran reconeixement, nosaltres no hi veiem problema. En comptes que el pacient marxi, la tècnica es faria aquí. Sobre en quin punt està, això és un tema que porta Govern. No veiem cap impediment perquè s’instal·li aquí, perquè el que fa, porta un valor afegit al SAAS.

El ministre de Salut va comentar que la falta de personal a urgències estaria resolt a l’estiu. En quin punt es troben?

Nosaltres ja sabíem que teníem un problema a urgències des de feia molts mesos i ens n’hem sortit. No hem tocat fons. A vegades ens resulta molt difícil aconseguir metges perquè han de venir a un país que no és comunitari, perden la carrera professional al país d’origen i s’han de buscar una llar on viure, i això no és fàcil.

Quantes persones queden perquè s’incorporin al servei?

Ens queden tres persones per incorporar que ho faran els mesos de maig i juny, i ja tenim una plantilla gran, com no havíem tingut els últims deu anys. S’ha de destacar que aquests tres metges ja treballaven amb nosaltres, la qual cosa vol dir que tota aquesta fuga que hem tingut els últims anys s’ha aturat.

Recentment es va publicar que la mitjana del temps d’espera havia crescut: dels 38 minuts el 2013, als 63 el 2018. S’han aplicat mesures per corregir-ho?

Si es compara amb el dels països veïns, el temps d’espera és molt minso. També s’ha de valorar el triatge per iniciar els protocols d’actuació davant d’una patologia i el grau de gravetat. En les urgències de veritat, els temps d’espera són ínfims, però com que tenim molta urgència de baixa complexitat, els temps d’espera s’allarguen. Dels 40.000 casos d’urgència que atenem cada any, 23.000 són de baixa complexitat. És a dir, són urgències que es podrien resoldre als centres de primària. Ara bé, nosaltres volem que el temps d’espera sigui mínim.

Què creu que ha afavorit que els metges tornin a interessar-se per treballar al servei d’urgències?

El model de guàrdies, perquè amb el model anterior i amb una plantilla molt curta, els metges entraven de guàrdia cada molt poc. Era complicat per a la conciliació familiar i una feina feixuga i estressant. També gràcies al reconeixement professional, perquè tenien una categoria laboral inferior respecte a la de la resta de metges d’hospitals. Això no tenia sentit i s’ha corregit. També ha ajudat que hi hagi grups de treball que estan analitzant quins ajustos es poden fer.

Sobre el cas de presumpta violació que vau tenir a urgències, com han tractat el tema des de la direcció?

El cas s’ha publicat a través dels mitjans de comunicació. Nosaltres a dia d’avui no hem rebut cap queixa. Se’ns ha qüestionat i després s’ha corregit el fet de si tenim protocols o si n’apliquem algun de concret en casos de violència de gènere.

Els van qüestionar que els protocols no fossin públics. Com s’hi pot accedir?

No conec cap hospital que tingui els protocols penjats a la seva pàgina web. Ara bé, tots són consultables i si algú els demana els podem ensenyar. Nosaltres tenim un total de 1.135 protocols, entre els quals el del servei d’urgències. També tenim la guia de col·laboració en casos de violència de gènere i domèstica. El protocol vigent és del 2001, però ja hem adaptat el document amb les novetats que s’han anat incorporant al llarg dels últims anys.

Quines novetats presentarà el nou protocol?

S’adapta a les normatives i després fa molt èmfasi amb el que ens comporta a nosaltres. Una de les coses que diu és la qualitat humana i el tracte amb la persona. La resta és molt tècnic. Els detalls s’adiuen al conveni d’Istanbul i també parla dels punts que s’han de tenir en compte. Defineix millor la violència de gènere i parla molt millor del tracte a la persona, com s’han d’activar els protocols i els professionals que l’atendran.

Quan surt una notícia de presumpta violació, l’hospital ha d’actuar d’ofici?

Nosaltres tenim un circuit de queixes, suggeriments i agraïments. Quan va sortir en un mitjà, jo vaig preguntar al metge que la va atendre i em va explicar que no hi havia hagut cap problema.