Adeu a un referent

Consternació a la política per la mort de Rosa Ferrer

Personalitats polítiques recorden la seva figura i en destaquen especialment la “força” i la “valentia” que va demostrar durant la seva carrera

detail.info.publicated

Clara Julià Arnald Sanllehy

Creat: 12.02.2018 | 06:27

Actualitzat: 12.02.2018 | 06:27

El món de la política es va acomiadar ahir de l’exministra, exconsellera general i ex-cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, que va morir la nit de dissabte als 57 anys. Nombroses personalitats es van acostar fins a la sala de vetlles i van destacar la “força”, la “decisió” i la “valentia” d’una persona que “ha marcat políticament el nostre país des de finals del segle passat fins a pràcticament avui en dia. No hi ha tantes persones que posessin tant entusiasme per fer la feina política com ella”, va afirmar el cap de Govern, Toni Martí. Ells dos van coincidir com a cònsols majors d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, i després van ser aliats polítics, per això Martí recordava que “he tingut el plaer de seguir una trajectòria política en paral·lel a la seva. Era una persona que posava molta passió per defensar les seves conviccions, i això diu molt”, va dir.

Una de les persones amb qui va compartir més anys en política va ser amb l’excap de Govern i president d’SDP, Jaume Bartumeu, que recordava els anys en què van treballar plegats abans que el país hagués aprovat la Constitució. “Ens coneixem des del 1983, quan vam fundar l’equip de Renovació Parroquial. Era una persona de gran enteresa i polítiques com ella n’hi ha molt poques.” En aquells inicis també hi havia Ton Armengol, que ressaltava com “li van arribar a fer moltes putades, però tot i així sempre recordarem el seu caràcter, la gran persona que era”. L’exsíndic Francesc Areny la va definir com “una persona amb molta iniciativa. Sempre fotia canya, però va seguir el seu camí i els seus ideals”. Òscar Ribas, amb qui va treballar al Govern coordinant la secretaria general, en va destacar que era “una persona energètica, optimista, amb vocació política i amb una fermesa que supera la mitjana habitual”.

Consellera General

Ferrer va formar part del Consell General que va sorgir després d’aprovar-se la Constitució i el síndic llavors era Josep Dallerès, que va rememorar “la virulència amb què defensava les seves idees, però també la generositat que tenia i les ganes que sempre posava per fer bé les coses”, opinió que compartia l’excap de Govern Marc Forné. “Se li veia una voluntat de treball gairebé obsessiva. Aquesta força és la que haurien de tenir totes aquelles persones que es volen dedicar a la política.”

Simó Duró va ser conseller general durant tota la dècada i rival polític, i va topar “algunes vegades amb ella, però va ser una companya excel·lent i humanament era una persona preciosa. Vaig aprendre que era una persona amb qui es podia confiar i que va lluitar molt per Andorra.” Albert Pintat va ser el tercer cap d’executiu d’ençà de l’aprovació de la Constitució i també va tenir a Ferrer de consellera. D’ella en va ressaltar que “era una persona molt treballadora, amb una vocació de servei públic. Una treballadora que mai estalviava hores i que era decidida i lluitadora”. El síndic d’aquella època, Joan Gabriel, va lloar-ne el seu “esperit defensor del país per sobre de qualsevol cosa. Era una gran andorrana”. Per la seva banda l’actual síndic, Vicenç Mateu, també la recorda d’aquella època. “En destacaria la seva fermesa. Persones que tinguin un idealisme polític suficient com per dedicar esforç i ganes per fer el millor pel país, mereixen el reconeixement de tothom”, va indicar. Jaume Ribas es va presentar a les eleccions del 93 amb Ferrer, Bartumeu i l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, al Consell. “Admirava la seva capacitat de treballar. Era una humanista”. Finalment, el secretari general de Demòcrates per Andorra, Esteve Vidal, va expressar que era “una persona molt activa, molt treballadora i preparada”; i la consellera independent, Sílvia Bonet, la va posar com a referent perquè “em va ensenyar el seu costat humà. Sembla que els polítics no en tinguem, però no és així, i ella ho va demostrar”.

Dos bons amics seus eren el conseller de DA Carles Ensenyat i l’empresària Montse Cardelús. El primer va dir que Ferrer era “una gran lluitadora que tenia molt de sentit comú i sempre tenia els altres al cap”, i Cardelús que “jo em quedo amb el vessant més humà d’ella que en la política, perquè va ser sempre molt amiga dels seus amics”.

La trajectòria comunal

La cònsol major, Conxita Marsol, va reconèixer que “és un dia molt trist per a la parròquia. Va ser una gran lluitadora que es va involucrar molt en la política parroquial però també en l’estatal”. Jordi Minguillón, que va ser el cònsol menor de Ferrer en el seu segon mandat i la va succeir de cònsol major, en va destacar que “que era una molt bona persona. És una llàstima i una gran pèrdua per a la política, però sobretot per a les persones que la coneixíem i l’estimàvem, que som la majoria dels andorrans”.

La missa funeral per Ferrer es farà avui a la tarda, a les 16 hores, a l’església Sant Esteve, i les banderes dels edificis onejaran a mitja asta en senyal de dol.

QUÈ HAN DIT

Toni Martí, Cap de Govern

“Va marcar la política del país des del final del segle passat fins a gairebé avui en dia”

Albert Pintat, Excap de Govern

“Tenia una gran vocació de servei públic i era clara, transparent i honesta”

Òscar Ribas, Excap de Govern

“Era enèrgica i tenia una fermesa que supera la mitjana habitual en política”

Marc Forné, Excap de Govern

“Se li veia una voluntat de treball gairebé obsessiva, i així haurien de ser tots els polítics”

Josep Dallerès, Exsíndic

“En destacaria la virulència amb què defensava les seves idees, i la generositat”

Vicenç Mateu, Síndic