justícia

La Batllia suma 300 casos de blanqueig i delicte econòmic

El fiscal general destaca el gran increment de dossiers i la complexitat per analitzar informació de més de 5.000 folis

La Batllia suma 300 casos de blanqueig i delicte econòmicFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La feina de la Batllia s’ha incrementat de manera notable arran de l’afer de BPA però també per altres assumptes. El resultat és que cadascuna de les dues batllies especialitzades “està sobre un estoc de 150-180 causes de blanqueig de capitals, delictes socioeconòmics i dels assumptes que són competència d’aquestes batllies, i són moltes causes”, sub­ratlla el fiscal general. Alfons Alberca no precisa quants d’aquests dossiers estan vinculats a l’operativa de l’entitat intervinguda el març del 2015, i insisteix que “les estadístiques publicades a l’octubre indiquen que hi ha hagut gairebé un increment del 50% de les causes i no són únicament aquestes les que hi ha”.

Davant la pregunta dels diferents casos relacionats amb BPA, com ara la investigació de Landstreet, la que es considera que podria ser la caixa B de l’entitat, el fiscal general remarca, a la ràdio del Diari, que “queda molta feina per fer, crec que hi haurà molta feina els anys que tenim per endavant, hi ha un estoc important de causes acumulades a les quals s’ha de donar curs i és una de les crítiques que fa Moneyval a la justícia”. Alberca assenyala que en les avaluacions del comitè d’experts del Consell d’Europa conclouen que “tenim una gran capacitat de detecció i d’intervenció, però que el resultat és moderat quant a la finalització de les causes, per tant, caldrà veure quines són les causes que originen aquest estancament i per què no s’arriba a judici”.

Nou codi de procediment

Entre les raons que compliquen resoldre els procediments pendents, el màxim responsable de la fiscalia esmenta “que hi ha causes d’aquestes que dels 5.000 folis no baixen i és molta informació” a analitzar per determinar els fets delictius i tancar el cas per al judici. També estima que hi ha “un problema perquè cal una reforma del Codi de procediment perquè sigui més àgil, amb idèntiques garanties i homologables en l’àmbit mundial, i més mitjans i recursos que puguin facilitar l’evacuació més àgil d’aquestes causes que són complexes”.

En aquest sentit, ressalta la coincidència entre el ministeri públic “i l’informe de Moneyval, no soc l’únic que ho diu,” respecte a la necessitat d’incorporar un nou integrant a la fiscalia. Alberca exposa que ara mateix hi ha sis fiscals, un encara en fase de formació fins al febrer, i han de respondre a la feina que es genera “per assegurar la guàrdia, la presència a tots els tribunals i l’assistència a tots els instructors i els civilistes és un nombre de 15 en primera instància més cinc en fase de judici, més les sales, més el Constitucional, per tant, ens faria falta un altre fiscal”. Tasques a les quals caldrà afegir l’assistència que hauran de tenir en les causes civils amb el nou Codi de procediment civil que s’està fent “molt més viu, més personalitzat, molt més immediat, que requerirà la presència dels fiscals”.

Alfons Alberca considera evident que Andorra “ha evolucionat en els últims anys moltíssim, ja des del 2007-2008 a partir d’una avaluació de Moneyval i d’una sèrie de canvis mundials, el 2010 es va incrementar, i molt, i el 2012 la feina va anar in crescendo en els assumptes més complexos i voluminosos”. I hi afegeix que la tendència d’adaptació a nous requisits torna a créixer el març del 2015 “i no és per la nota de la FinCEN, sinó perquè entra en vigor una reforma legislativa i es creen les noves estructures judicials”. Una estructura en la qual s’emmarquen les dues batllies especialitzades, explica, “que ara s’han reforçat amb un batlle més i els quatre batlles que feien la investigació de la resta també tenen un batlle de reforç”, i reflexiona que si s’han incrementat els batlles de l’àmbit penal a vuit i que tots els judicis de primera instància es traslladaven al Tribunal de Corts, que també s’ha reforçat amb més magistrats, “vol dir que s’ha considerat que el volum de feina pel volum d’estoc més el que estava previst que entrava seria molt més important”.

Una previsió que recorda que s’ha complert. “S’ha incrementat i sobretot en aquelles causes complexes, i tot això requereix més presència de membres de la fiscalia assistint aquests instructors més els cinc magistrats del Tribunal de Corts”.

"ELS FISCALS I ELS BATLLES ESTAN MOLT PREPARATS"

L’acumulació de causes no es produeix perquè els professionals que han de resoldre els dossiers no estiguin prou formats. És la valoració d’Alfons Alberca, que assegura que “la nostra formació és molt important. Tenim un pla obligatori que requereix un mínim d’hores l’any i que s’ha de fer o pots ser sancionat disciplinàriament si no arribes a aquell mínim, segons les matèries que s’hagin de reforçar”, i posa l’exemple que l’any que ve serà en l’àmbit civil. I incideix que sobre temes socioeconòmics “es fan moltíssimes formacions, crec que tenim fiscals molt preparats, els batlles estan molt preparats i, a més, una vegada l’any podem participar en formacions d’Espanya o França i participar en les seves experiències”, així com en les de Moneyval i el GRECO. Alberca apunta que hi ha magistrats i fiscals que avaluen per als dos comitès, fet que avala que “el nivell de preparació és molt bo des del moment que organismes internacionals tenen membres de la nostra judicatura com a experts avaluadors”.

tracking