justÍcia
El TS desestima una prejubilació per al 2019
La Batllia ja havia fallat en contra del duaner però el demandant va presentar un recurs que també va ser tombat
El TS desestima una prejubilació per al 2019
La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia va decidir desestimar el recurs d’apel·lació que va interposar un membre del cos de duaners que pretenia aconseguir la jubilació anticipada el 31 d’agost del 2019. El cas ja s’havia fallat en contra de l’interessat el 26 d’octubre del 2016, amb una primera sentència emesa per la secció administrativa del Tribunal de Batlles, sobre la qual va interposar el recurs que finalment s’ha acabat desestimant.
El duaner va interposar una demanda contra el Govern per tal que s’anul·lés la resolució del 2 de desembre del 2015, que havia confirmat una anterior resolució de la secretaria d’Estat de la Funció Pública del 26 de juny del 2015, en virtut de la qual s’havia denegat la petició de l’agent d’acollir-se a la jubilació anticipada amb efecte el 31 d’agost del 2019.
L’agent de duanes al·legava que quan va fer la demanda de jubilació anticipada tenia 55 anys i encara no havia entrat en vigor la llei 23/2014, i que per això tenia consolidat el dret de jubilació voluntària en els termes previstos a l’article 14.2 de la Llei del codi de duana. A més, el reglament exigeix un termini mínim de tres mesos abans de presentar la demanda de jubilació anticipada, però en cap cas un de màxim, de manera que no hi havia obstacle perquè la seva sol·licitud tingués efectes a 31 d’agost del 2019.
Govern no ho va entendre així i en el seu escrit d’al·legacions va afirmar que la petició de l’agent sí que s’havia fet abans de l’entrada en vigor de la citada llei, però que no podia acollir-se a l’article 14.2 perquè ja havia quedat derogat. A més, criticava que es fes una petició a quatre anys vista amb la voluntat de congelar la seva situació jurídica davant eventuals modificacions legislatives.
La disputa sobre quan es va fer la demanda va quedar ràpidament resolta quan el Tribunal Superior va decretar que, en efecte, l’interessat havia presentat la demanda amb la llei reformada ja en vigor i, per tant, amb l’article 14.2 derogat. Ara bé, el tribunal va trobar totalment improcedent pretendre un reconeixement d’un dret a quatre anys vista. Segons la sala, aquesta actitud resultava contrària a la naturalesa estatutària de la relació que mantenen els funcionaris amb l’administració.
Per tot això, es va decidir desestimar íntegrament el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència anterior, en la qual no es recollien les costes del judici.