Sistema financer
La batlle creu que els Cierco ajuden la policia espanyola des del 2014
Alexandra Terés diu que els germans han reconegut “explícitament” la seva responsabilitat i que van donar voluntàriament les dades dels Pujol a la policia patriòtica
La batlle Alexandra Terés considera que Higini Cierco va mentir quan va declarar davant la batlle Canòlic Mingorance que només Joan Pau Miquel havia entregat a la policia patriòtica espanyola les dades dels Pujol. Segons l’aute de registre dels domicilis de Ramon i Higini Cierco i Indústries Montanya, “si bé en un principi semblava que únicament Joan Pau Miquel i dos membres del servei de policia espanyol havien participat en el delicte major de violació de secret professional, posteriorment va quedar palès que Higini Cierco Noguer havia participat en la reunió mantinguda per Miquel i els agents del servei de policia espanyol, en la qual s’hauria tramès la informació que ha suposat la violació de secret professional”. Aquesta consideració es basa en el fet que la guerra interna de la policia patriòtica va comportar que es filtressin les fotografies i l’informe de seguiment a l’hotel Villamagna del 6 de juny del 2014 quan es van entregar les dades del pantallazo amb la informació dels comptes a BPA de Marta Ferrusola i cinc dels fills.
La batlle Terés manifesta que els Cierco han fet un “reconeixement explícit de la responsabilitat” en la violació de secret bancari. Contràriament al que va manifestar Higini Cierco respecte que van ser coaccionats per la policia patriòtica perquè entreguessin la documentació dels Pujol, el seu advocat a Espanya, Francisco Iglesias Redondo, va deixar constància a la justícia espanyola que “quan als senyors Cierco se’ls ha requerit la informació bancària que existia amb BPA dels membres de la família Pujol, van dir la veritat i van entregar als funcionaris de policia [espanyols] comptes i saldos que la família Pujol tenia a BPA”.
Violació de secret professional
El document de seguiment al Villamagna , amb fotografies incloses, recull que Joan Pau Miquel es reuneix al bar de l’hotel amb Marcelino Martín Blas i conversen durant “tretze minuts”, i després de la conversa Martín Blas “se’n va amb la informació”. Miquel se’n va a la terrassa i posteriorment arriba Higini Cierco i “els dos van xerrar i van revisar conjuntament els documents que Miquel va extreure de la seva maleta”. Els policies espanyols van estar una hora i mitja abans d’aixecar el dispositiu, i fins i tot van apuntar el que havien consumit Cierco i Miquel. Aquest informe policial no té res a veure amb l’explicació que va fer Higini Cierco sobre que des del primer moment, quan la policia patriòtica els contacta, Miquel se’n fa càrrec i la família Cierco se’n queda totalment al marge. En la declaració davant Mingorance va arribar a afirmar que s’havia assabentat que Miquel havia entregat les dades dels Pujol en veure publicat a la premsa el pantallazo amb els comptes dels Pujol.
L’aute de la batlle explica que Higini Cierco va comparèixer de forma voluntària davant la fiscalia anti-corrupció espanyola i “va aportar diferent documentació bancària de l’entitat Andbank relacionada amb la família Pujol”. Entre la documentació hi “consten uns certificats emesos per Andbank i que havien estat entregats pels querellants [Pujol] a l’entitat bancària BPA, presidida en aquell moment per Higini Cierco Noguer, per tal de cursar un procediment de regularització fiscal a Espanya”. Cierco va poder donar els documents al fiscal anticorrupció, ara dimitit, Manuel Moix, “per raó de la seva relació personal com a propietari del banc BPA, del qual n’eren clients la família Pujol”.
Alexandra Terés considera que “els fets podrien ser constitutius dels delictes majors de violació de secret professional (...) i del previst a l’article 185 que preveu el cas de qui per descobrir la intimitat d’un altre sense el seu consentiment s’apoderi de papers, cartes o altres documents qualsevol o efectes personals i revela els documents i/o dades obtingudes de tercers”. D’aquesta apreciació en deriva que “la mesura de registre i perquisició dels domicilis particulars i professionals d’Higini i Ramon Cierco Noguer, així com la posterior anàlisi dels documents i objectes/dispositius segrestats a fi de reunir les proves i elements necessaris per al bon fi de la instrucció del present cas, és un mitjà especialment útil, idoni i necessari per conèixer elements de cabdal importància per a l’esclariment dels fets investigats”.
JOSEP CASADEVALL ES QUEIXA A MARTÍ PER L'ESCORCOLL
Josep Casadevall, ex-magistrat a Estrasburg i lletrat dels Cierco, va trucar a Toni Martí per queixar-se mentre s’estava fent el registre als domicilis de Ramon i Higini i a les oficines d’Indústries Montanya. Segons van explicar diverses fonts properes al cas, Casadevall va expressar la seva queixa en considerar que la mesura de l’escorcoll no estava justificada i responsabilitzava de la mateixa el cap de Govern. Les mateixes fonts van incidir que Martí va dir que el registre era un tema de la Batllia en què el Govern no tenia res a veure. I les fonts van afegir que Casadevall no va fer cap petició en concret, sinó tan sols expressar el seu malestar i el dels Cierco en considerar els registres desproporcionats.
DE SORPRESA, PER EVITAR DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTS
La batlle va establir un desplegament per poder fer els escorcolls simultàniament i de sorpresa per evitar la destrucció de documents. Es van crear tres equips. El primer, un grup de policies liderat per un secretari judicial, estava destinat al domicili d’Higini Cierco. Un segon equip, amb la mateixa composició, per a l’habitatge de Ramon. A Indústries Montanya, on hi ha els despatxos i per tant més opcions de trobar documentació compromesa, s’hi va desplaçar la batlle amb un secretari judicial i la policia. Els tres equips van entrar a les vuit del matí. Fonts properes van destacar que hi va haver discrepàncies entre els investigadors i els advocats dels Cierco sobre el que es podia regirar.