Reportatge
De professió, artesà
Fa tres anys va tenir l’oportunitat de convertir la passió en la seva feina i es va formar per convertir-se en ganiveter artesà. També elabora arcs. I ara vol establir-se al país.
De professió, artesà
A mi sempre m’ha agradat molt el món dels ganivets, n’era col·leccionista”, relata Abel Villarreal, andorrà de 33 anys, per explicar per què va decidir formar-se en quelcom tan especial com ser ganiveter professional. L’oportunitat se la van donar canvis dràstics a la seva empresa, francesa i dedicada a les telecomunicacions, que li oferia un canvi de lloc de treball que no li interessava. Lluitant i negociant va aconseguir que la mateixa empresa li pagués la formació per reorientar la trajectòria laboral amb un primer espasa de la ganiveteria, Christian Avakian, per poder fer de la passió una professió.
Qui menys qui més té present la imatge del forjador medieval modelant a cops de martell el metall roent que serà fulla d’espasa. Malgrat que la industrialització també ha arribat a l’artesania amb màquines –martells mecànics, per exemple– que ajuden a accelerar més el procés, el cert és que la feina de Villarreal té molt d’allò passat perquè com repeteix “tot està fet a mà” i hi ha un component d’exclusivitat que no tenen els objectes que es treballen en sèrie. Exclusivitat que es paga. Per això els seus clients són “col·leccionistes principalment”, persones que entenen, valoren i poden pagar l’objecte que els posen a la mà: des del material fins a les hores de feina que hi ha al darrere. “Fer un ganivet acabat amb funda de cuir pot ser una setmana de feina si és tot a mà, encara que amb maquinària ho pots reduir moltíssim”, detalla. Per això, una peça pot valer 1.400 euros, per exemple.
A França hi ha tradició i un gremi que també taxa peces com aquesta de 1.400 euros perquè el client sàpiga que allò que compra s’ho val. A Andorra és territori inexplorat però Villarreal vol tornar al país. Ara per ara, fa demostracions periòdiques a la Farga Rossell i un serraller el deixa treballar a les seves instal·lacions. El jove artesà no només treballa amb ganivets, també elabora arcs perquè, curiosament, són dos mons molt relacionats. Arcs per a l’esbarjo, la competició o també la caça –tampoc no és cosa del passat i “una fletxa pot tenir més força que una bala”, explica– i adaptats “a la necessitat de la persona, a les seves condicions de tir”. Diu que ell en tenia un de comprat però que quan es va fer el seu va ser com si es posés unes sabates fetes exprés per als seus peus. Les bondats de l’artesania.