treball
La UH reclama reduir les 12 hores de descans entre torns
Els empresaris asseguren que treballen en “l’alegalitat perquè l’executiu vol” perquè els cambrers han de fer el servei dels sopars i dels esmorzars
La Unió Hotelera està molesta amb el Govern perquè no resol una reinvidicació que asseguren que és “històrica” per revisar el període obligatori de descans que la llei fixa que s’ha de fer entre el final de la jornada laboral i el principi de la següent. “Per desgràcia, un tant per cent elevat dels hotels treballem en l’alegalitat perquè el Govern vol, perquè entre un torn i un altre han d’existir dotze hores i al 90 per cent dels hotels d’Andorra la restauració fa dos serveis, esmorzar i sopar”, incideix el representant del col·lectiu, Joan Andoni Azurmendi. Haver de cobrir aquests serveis suposa que “el cambrer que ha fet el sopar sortirà a les 23, 23.30 hores i al següent per als esmorzars haurà d’estar a les set del matí. Això no té una altra solució”, assegura l’empresari, que reclama que l’executiu resolgui aquest problema “ficant unes excepcions a la reglamentació, que segur que les infermeres tenen una solució perquè a l’hospital també passa, però segur que està resolt i l’hoteleria no som importants i tenim més empleats que a la sanitat”, critica Azurmendi en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.
El representant de la patronal hotelera ressalta que tenen un volum molt important d’empleats “i ho tenim molt difícil i estem disposats a tot, però demanem implicació i que l’administració ens ajudi, està per ajudar-nos a resoldre problemes, no per ficar-nos dificultats, i és el que demanem, anar de la mà”. I subratlla que els empresaris compliran les normes si es contemplen les particularitats del sector, “i si no complim no tenim problema, sanció, però que ens ajudin a poder complir, jo no vull estar alegal”.
Reducció insuficient
Alerta, l’hoteler, que en la reforma laboral que està treballant el Govern es preveu reduir el descans “de 12 a 11 hores, però continuem sense resoldre el problema”, i insisteix que cal una modificació de la normativa “perquè és resolgui d’una vegada” perquè afecta una part importantíssima”. Azurmendi es queixa que els hotelers són molt col·laboradors amb les propostes de l’executiu i posa el seu exemple “que cada setmana tinc tres o quatre reunions de dedicació com a empresari a temes de Govern, i són moltes hores que no dedico al meu negoci, i el que exigeixo a l’administració és que es baixi a dialogar, i sé que fan esforços però falta aquesta empatia per anar-hi junts”.
Els procediments per contractar personal també són objecte de reclamació de l’empresariat perquè afirmen que cal “més llibertat i sobretot automatisme, no haver de fer tanta paperassa, volem una cosa més àgil”. Azurmendi recalca que el sector torna a trobar-se amb els problemes habituals per configurar les plantilles i xifra les necessitats “entre els 500 i els 800 llocs de treball de manera constant, i la prova són els anuncis de feina als diaris”. Necessitats que per a alguns establiments són “immediates” perquè hi ha hotels que busquen empleats per obrir al juny o a mitjans de juny.
L’empresari destaca que les dificultats per trobar treballadors s’estenen a totes les categories, “en general falta de tot, qualificat i no qualificat, l’ideal seria que tothom estigués qualificat, però quan no tens ningú el que necessites són dos mans que et rentin els plats, perquè si fiques el xef de cuina a rentar plats aquest rentat et surt caríssim”. I afegeix que la precarietat per cobrir els llocs de treball a l’hoteleria fa que es facin contractacions “per tenir dues mans, i el dia que puguis aniràs seleccionant i millorant aquesta qualitat, però és molt fàcil dir ‘que dolent és el personal’”, i ressalta que dins de l’oferta que hi ha per escollir “a tots ens interessa tenir el millor que trobem, que per desgràcia no trobem el que volem”.
L’hoteler exposa que l’oferta interior del Servei d’Ocupació no permet cobrir les vacants i que això els obliga a recórrer a gent de fora i cada vegada és més difícil fer venir mà d’obra. “Estem perdent atractiu per a l’oferta de feina, el que oferim a canvi del que costa viure fa que cada dia sigui més complicat”, precisa Azurmendi. Com a exemple posa les dificultats que hi ha per trobar allotjament i els preus tan elevats que s’han de pagar, i recorda que s’ha de destinar al lloguer fins a un 60% del salari quan a nivell europeu l’estàndard es fixa entre el 25 i el 30 per cent. Al que s’ha d’afegir la carestia dels productes de consum diari “perquè l’alimentació és més cara i no mengem ordinadors, ràdios, perfums i tot el producte fresc està molt més car aquí que a baix, i en qualitat perdem”.
HOTELS QUE ES RECONVERTEIXEN EN RESIDÈNCIES
Els hotelers no són partidaris que es fixin limitacions amb normatives per controlar el nombre de llits que s’ofereixen al Principat, tot i admetre que hi ha moltes places. Joan Andoni Azurmendi defensa que la política del país sempre ha estat liberal “en sentit ampli de no restringir ni el preu ni el creixement, és el mercat el que s’autoregula”, i apunta que per això hi ha establiments que s’estan reconvertint en altres tipus d’allotjaments per adaptar-se a l’oferta que poden donar. “Molts hotels petits s’estan convertint en residències, s’han de buscar aquestes sortides a hotels familiars de 40 habitacions que s’han quedat antics” i no poden fer remodelacions, exposa l’empresari, alhora que remarca que d’aquesta manera han esdevingut una alternativa molt necessària “com a allotjaments per al personal”, que recorda que és un dels “problemes gravíssims que té Andorra, ja no l’hoteleria”.