La Batllia investiga lligams del càrtel de Sinaloa i BPA
La batlle Mingorance ha enviat una comissió rogatòria a Mèxic demanant informació de sis milions de dòlars que tenia el germà d’un alt càrrec polític de Sinaloa
La Batllia investiga lligams del càrtel de Sinaloa i BPA
La batlle Canòlic Mingorance ha demanat una comissió rogatòria a Mèxic per establir la possible vinculació entre sis milions d’euros dipositats a Banca Privada i el càrtel de Sinaloa. Mingorance ha tramès la informació a les autoritats judicials mexicanes perquè aclareixi els possibles vincles d’uns germans mexicans amb comptes numerats a BPA amb l’organització de narcotràfic. La recerca després de la intervenció de BPA va comportar la “troballa de tres comptes numerats relatius a l’Estat de Sinaloa inscrits en una acta del comitè per a la prevenció del blanqueig de capitals provinents del crim [del banc] on es fa al·lusió a una persona mexicana i el seu germà, essent aquesta darrera una persona exposada políticament”, segons recull l’acte dels investigadors de la policia andorrana. L’informe identifica, sense posar el seu nom, el polític mexicà de l’Estat de Sinaloa que hauria ocupat “el càrrec de diputat al congrés mexicà, secretari d’administració i finances, a més de membre del Partit Revolucionari Institucional (PRI) de l’Estat de Sinaloa”. El diari espanyol El País ha suposadament identificat aquest polític mexicà i ha publicat que les dades corresponen a Óscar Javier Lara Achériga, de 65 anys, i que va ocupar els càrrecs que cita l’informe. Lara ha rebutjat, però, que sigui ell. Quan se li pregunta sobre si ell o el seu germà han tingut comptes a BPA contesta que no pot respondre a aquesta qüestió.
Origen il·lícit
La batlle sospita l’origen il·lícit dels diners en base que són comptes numerats “emprats majoritàriament per mantenir l’anonimat” i amb 6,1 milions de dòlars, “essent un saldo i/o a priori desproporcionat per a un càrrec públic”. L’altre element sospitós és que en els comptes es van fer operacions de préstec back to back. Aquesta eina permet demanar crèdits quan el client té més diners al compte dels que demana. És una maniobra clàssica de blanqueig, ja que els diners del préstec que es rep estan justificats i nets, mentre que el crèdit es va pagant amb els diners bruts. La policia va demanar a la batlle que demanés la informació a Mèxic per “poder esclarir l’abast d’aquest assumpte així com posar en relleu, si és el cas, la seva presumpta vinculació amb l’organització criminal mexicana”.
Les sospites sobre els vincles amb el càrtel de Sinaloa anirien en la línia de les acusacions que va fer el Tresor dels Estats Units (FinCEN) i que va provocar la intervenció de Banca Privada. En la nota acusatòria, la FinCEN afirmava que hi havia certa vinculació de clients de BPA amb el càrtel de Sinaloa i era un dels motius pels quals situava l’entitat com a màxim risc en blanqueig de capitals provinents del crim.
L’aute de Mingorance pel qual demana informació a Mèxic qualifica de “tremendament agressiva” la política comercial de BPA a Llatinoamèrica. La batlle explica que “l’entitat facilitava als clients que captava l’estructura de BPA Serveis, que treballava especialment a través de persones jurídiques panamenyes i havia instaurat un sistema de compensació en efectiu entre els clients, com va fer entre Espanya i Andorra per reduir el risc de transport físic del metàl·lic i permetre de totes formes l’ingrés de grans quantitats no bancaritzades”.
Abandonen la plaça forta
Mingorance afegeix que Mèxic era una plaça forta de BPA, amb un desplegament important de mitjans i recursos. Aquesta aposta va arribar a tal punt que “van adquirir un edifici a la capital federal per establir la seu social”. No està clar el que va passar, però algun problema gros va tenir BPA a Mèxic, amb participació dels Estats Units, perquè “abruptament” va decidir desmuntar tota l’estructura muntada i abandonar tota activitat al país.
Segons va explicar Isabel Camino Sarmiento, llavors responsable de Compliance (departament que controla el compliment normatiu intern i extern del banc) la sucursal mexicana “va tenir algun tipus de problema” i l’OFAC (Office of Foreign Assets Control), organisme depenent del Tresor dels Estats Units, “va requerir la declaració dels seus directius (els de BPA a Mèxic) a l’ambaixada dels Estats Units a Mèxic”, i posteriorment van abandonar el país. Aquesta seria una primera topada entre el tresor dels Estats Units i Banca Privada, anys abans de la nota que va tocar de mort el banc.
QUERELLA ARXIVADA PEL LLIBRE DE BPA
La Batllia ha arxivat la querella interposada per l’administració pública de Banca Privada d’Andorra (BPA) contra el Grup Cierco per l’edició, el març de l’any passat, d’un recull documental sobre com s’havia anat desenvolupant el cas BPA. La querella criminal va ser interposada per un presumpte delicte de fuga d’informació i revelació de secrets empresarials que s’hauria consumat amb la publicació de l’informe sobre BPA. La part acusadora considerava que la revelació de secrets empresarials del llibre podia perjudicar el procés de venda de BPA.