Quatre parelles homosexuals han adoptat un fill aquest any

Són els primers casos des que fa un any i mig es va aprovar la Llei d’unions civils, que equipara drets de gais i heterosexuals

49189.jpg

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Són els primers casos després que s’aprovés la Llei d’unions civils, el novembre del 2014, que permetia casar-se a les persones del mateix sexe després que el 2015 es tanqués sense cap situació concretada, segons dades del Registre Civil. En canvi, sí que hi va haver unions civils. En concret durant tot l’any passat van ser 13, tal com van informar des de l’organisme públic la setmana passada. Això fa que per Carles Perea, de l’associació Som Com Som, que vetlla pels drets de les persones del col·lectiu LGBTI (lèsbic, gai, bisexual, transsexual i intersexual), siguin unes dades força destacables. “Al principi costa més arrencar les bodes i potser es casen poc, però adopten”, relatava. En aquest sentit, també creu que a mesura que hi hagi més unions civils aniran incrementant-se els afillaments. La xifra d’adopcions de parelles homosexuals cursades durant aquest any encara destaca més si es compara amb el nombre d’adopcions totals que hi va haver al país l’any passat. Al Principat únicament n’hi va haver tres. Una de realitzada pels tribunals andorrans, una adopció estrangera –és a dir, d’un infant de fora del país– i un “exequàtur d’adopció estrangera”, que fa referència a una “homologació” d’un procediment realitzat fora del Principat, segons van detallar des del?Registre Civil. LleiLa Llei d’unions civils aprovada fa un any i mig atorga els mateixos drets a les persones que contrauen matrimoni, en el cas dels heterosexuals, que a les que ho fan a través d’una unió civil. Una diferència en el nom que no va ser ben rebuda inicialment pels homosexuals, però que sembla que a poc a poc s’ha anat oblidant. Perea va afirmar fa uns dies que el fet “que es digui unió civil i no matrimoni és una especificitat d’Andorra i és un tema que per a nosaltres ha quedat digerit. Si en el futur es pot reprendre, millor, però ara s’ha d’avançar en drets més importants”. En aquest sentit, va remarcar que “a efectes legals tenim els mateixos drets i per tant el nom queda en segon pla”. Aquest darrer aspecte a la pràctica implica que les parelles del mateix sexe que s’han casat també puguin adoptar. De fet, en l’articulat legal es va incloure un punt que en parla explícitament i que assenyala que “l’adopció pot ésser demanada després de cinc anys de matrimoni, d’unió civil o de convivència, per parelles estables”. A l’hora de poder optar a tenir un fill, les parelles del mateix sexe andorranes només tenen dues opcions de procedència: o el mateix país o Brasil, el primer Estat del món que va acceptar les sol·licituds d’adopció de parelles homosexual foranes, amb el qual Andorra hi té un acord.

EL COL·LECTIU LGBTI DEMANA QUE PUGUI SABER QUANTS SÓN AL PAÍS

Una de les diferents reivindicacions del col·lectiu LGBTI a?Govern és que es quantifiqui quants són. Carles Perea reconeix que és un aspecte “difícil de saber”, i afirma que “hem demanat que pel que fa a l’estadística es pugui saber”. Una manera d’elaborar-ho, segons proposa, seria fer una mena de “registre anònim”. “De la mateixa manera que en l’àmbit sociològic es demanen diferents aspectes, com l’estat civil, també es podria incloure una casella per a la tendència sexual”, exemplifica. Des de l’associació Som Com Som consideren que “seria bo que tinguéssim alguna enquesta, no deixa de ser una recerca sociològica”, assenyala Perea. De fet, en el darrer informe Rainbow Europe referent al 2015 i que anualment elabora l’ILGA Europe (Associació Internacional Lèsbica i Gai) i que analitza la situació d’aquestes persones a diferents països d’Europa, es remarca que Som Com Som “va demanar als polítics recollir dades sobre la situació dels LGBTI al país”, i es lamenta que des de l’executiu “no es va prendre cap acció abans d’acabar l’any”. Un fet que enguany esperen que canviï amb la creació d’una àrea de polítiques d’igualtat adscrita a la secretaria d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, i vinculada al ministeri d’Afers Socials.

tracking