Igualtat entre hotels i apartaments turístics

El portaveu de l’entitat, Oscar Julian, considera necessari que “s’han de fixar unes normes de joc perquè tots tinguem les mateixes obligacions, drets i oportunitats, i s’ha de procurar que hi hagi un equilibri entre oferta i demanda”. I assenyala un dels punts de discrepància que troben els hotelers perquè en el cas dels blocs de pisos que estaven destinats a ús privat, “com que no tenen sortida, girem la truita i els dediquem a ús turístic i nosaltres volem jugar amb les mateixes cartes, i per què no un hotel que no té sortida no pot reconvertir-se fàcilment i passar a un ús privat, i quan li interessi tornar a passar a ús turístic”. Assegura en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio que seria una mostra de la flexibilitat que demana el sector, per afegir-hi que “entenem que si a un establiment hoteler li estan fent requeriments quant a seguretat i instal·lacions, qualsevol allotjament ha de tenir com a mínim criteris similars”. Julian recorda que a Andorra hi ha 43.000 llits entre els diferents tipus d’allotjament turístic, que multiplicant pels 365 dies de l’any “fan una burrada de disponibilitat hotelera”, i com que el Principat rep uns 2,5 milions de turistes amb una pernoctació mitjana de 2,6-2,5 nits, “quan fem números ens surt una xifra d’ocupació del 60%”, subratlla. La conclusió següent per al portaveu de la UH és que “no és viable el sector amb aquestes xifres”, i hi afegeix que “la balança és fàcil d’equilibrar, o retallem llits o augmentem pernoctacions, i ni l’una ni l’altra són fàcils i s’hi ha d’implicar la part pública i privada”. La patronal destaca que en els últims anys estan tancant hotels, hi ha 33.000 places, “no en una xifra elevada però sí que s’està reduint la capacitat hotelera, i les places d’apartaments moblats per a ús vacacional s’estan incrementant de manera notòria”, i en aquest escenari Julian demana que es reflexioni “fins on podem deixar créixer aquest augment de llits indistintament d’on vinguin i ens hem de plantejar si el sector turístic és rendible”. La resposta és contundent. “No ho pot ser per a tothom”, emfatitza, alhora que alerta que “en molts casos la plaça hotelera s’està envellint i empobrint, no hi ha capacitat per reformar establiments i això afecta a llarg termini”.