Esbombar la vida privada

Em trucaven homes demanant-me si era es­cort. Jo ni tan sols sabia què significava.” És part del testimoni d’una dona andorrana que acusa l’exparella de maltractaments, amenaces i d’haver volgut perjudicar-la, un cop van trencar la convivència, difonent vídeos seus tenint relacions sexuals o d’ella dormint nua. També d’haver anotat el seu telèfon en portes dels lavabos d’homes d’un bar d’Andorra la Vella i d’una gran superfície. La conseqüència van ser les trucades que rebia demanant els serveis sexuals. L’home ho nega tot, però la fiscalia dóna crèdit al relat dels fets que fa la perjudicada. En el judici, celebrat al Tribunal de Corts, l’acusació va sol·licitar quatre anys de presó condicional per al processat, un dels quals qualificat a acreditar ocupació laboral i a no entrar en contacte amb la víctima durant sis anys. La defensa, l’absolució. La parella va conviure durant uns quants mesos. Per a ell una convivència “amb baralles i discussions verbals per les dues parts”. Res més. Ella denuncia un episodi de maltractaments en què ell va agafar un ganivet. Respecte a la ruptura, la dona explica que ell es va endur totes les seves pertinences, inclosa la roba. Ell assegura que si es va endur alguna peça va ser per descuit. Respecte a la relació postruptura, tampoc la versió d’un i altre tenen res a veure. L’acusat explica que es veien, que tornaven a mantenir relacions íntimes perquè tenien una relació passional i tempestuosa. Ella assegura que els cops que es van tornar a veure va ser perquè ell posava l’excusa de retornar-li algun dels objectes que s’havia quedat en marxar del domicili que compartien. En un parell d’ocasions, segons ella, la trobada va acabar en amenaces per part d’ell. Quant als vídeos sexuals, ell admet que s’havien gravat, amb consentiment mutu, però que en cap cas havia enviat ni vídeos ni fotografies a ningú, o les havia penjat a Facebook. Almenys cap en què sortís la denunciant. Però la dona relata que li van començar a fer comentaris malintencionats que la van fer sospitar. Només va aconseguir que un dels receptors li mostrés les imatges i accedís a acompanyar-la a la policia. En aquesta gravació, però, no es veu la cara de la noia. La víctima sosté que és ella perquè, a més, “ell anava dient que era jo”.“Mai l’he amenaçat de mort”L’acusat també nega haver anotat el seu telèfon en cap lavabo o haver-li punxat les rodes del cotxe després d’una matinada que ella no va accedir a obrir-li la porta de casa. Matinada que també l’hauria amenaçada. “En baralles li he faltat al respecte, sí, ella també. Però mai li he punxat les rodes o l’he amenaçada de mort”, va asseverar al judici. La dona, en canvi, relata que es va haver de canviar tres cops de casa i que tenia por de sortir al carrer. Ara ell té prohibit acostar-s’hi. De les dues versions, la fiscalia va considerar vàlida la de la denunciant, tot recordant la llista llarga d’antecedents de l’acusat, reincident per amenaces. I amb un llarg historial. La defensa, en canvi, va replicar que no hi ha ni una sola prova de tots els fets denunciats i que “la declaració de la víctima és insuficient”.