Els pensionistes volen que els beneficiaris cotitzin a la CASS
Lluís Samper reclama que qui tingui recursos pagui la cotització dels fills “perquè ara s’està fent cafè per a tothom”
48366.jpg
Entre les accions a aplicar el representant dels pensionistes al consell d’administració de la CASS, Lluís Samper, planteja augmentar els ingressos fent pagar les persones que ara figuren com a beneficiaris dels assegurats. En declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio, Samper remarca que “hi ha uns 17.000 assegurats indirectes que van a càrrec de l’assegurat principal i se’ls ha de fer cotitzar” i al·lega arguments de disponibilitat econòmica per fer la petició. “Em sembla molt bé que hi hagi assegurats indirectes però s’hauria de contribuir una mica al sistema perquè s’està fent cafè per a tothom”, emfatitza. El representant dels pensionistes considera que la situació financera de la parapública sanitària obliga a repensar el funcionament actual i posa un exemple. “Anem a imaginar una família amb set fills i que són supermilionaris, el dia que els necessitin sí que els hem d’ajudar però fins llavors que paguin com tothom els serveis de la Seguretat Social perquè ha de fer funció social però sobretot dirigida a qui més ho necessita, no a tothom”, assevera. I insisteix en aquest argument per destacar que “qui tingui fills i es pugui permetre pagar la cotització ha de pagar i el que estigui per sota d’un barem, aquest no”.
Inversió en deute públicLluís Samper es mostra molt crític perquè tots els assegurats ara tinguin la mateixa consideració i no es tinguin en compte els ingressos que tenen i assegura que els pensionistes estan preocupats “amb el rendiment que dóna el fons de vellesa”. Així, reclama que es vetlli perquè es puguin pagar les jubilacions i reconeix que en l’actual “moment de turbulències en les borses no és gaire propici per millorar el rendiment”. I posa damunt la taula una reflexió que afirma li plantegen els pensionistes quan li comenten que “la gran paradoxa és que mentre el nostre Govern està pagant pel seu deute públic percentatges alts nosaltres obtenim a la borsa percentatges baixos i fins i tot en alguns moments negatius i considerem que és una gran contradicció”. I afegeix que hi ha gent que opina que “al Govern no se’l pot ajudar i que s'espavili amb els seus números i no ha de posar mà en les reserves” davant el qual precisa que “una cosa és posar-hi mà i donar-li una infrarendibilitat a les reserves i una altra posar-li unes condicions molt estrictes i molt ben delimitades perquè aquests diners tinguin una finalitat diguem-ne patriòtica per posar-li un nom”, exposa Samper. El representant dels pensionistes a la CASS sosté que “hi ha bastanta gent gran” que es mostra partidària que amb les reserves del fons de vellesa es pugui adquirir deute públic andorrà, tot i que puntualitza que seria una operació que s’hauria de fer “amb garanties que després tindrem la pensió perquè sinó estem en la mateixa situació de les pensions privades”. En referència al que succeeix quan fa fallida un fons privat que deixa els clients sense recursos quan pretenien cobrar el retir. Lluís Samper apunta que s’han d’evitar riscos perquè les reserves de la jubilació no disminueixen quan es busca fer-les créixer i recorda que la Seguretat Social ha passat de tenir 1.100 milions d’euros en el fons de vellesa “a no fa gaire tenir 1.085 milions i 15 milions de cop és una xifra molt important”, reflexiona.
PREOCUPACIÓ DELS JUBILATS PER SI ES RECUPERARAN ELS DINERS QUE HI HA A BPA
Un assumpte que sorgeix habitualment en les converses que Lluís Samper manté amb els jubilats és, segons comenta, el cas BPA “i si els diners que estan allà es recuperaran o no”. El representant dels pensionistes a la CASS augura que “hi ha bastantes probabilitats que es recuperi una part”però explica que hi ha dubtes “en la part que està integrada en el balanç de BPA, que són els certificats de dipòsit i les inversions en borsa s’han fet amb un corresponsal en un compte òmnibus que està en les mateixes condicions la Seguretat Social que qualsevol altre inversor particular del país”. I planteja una queixa perquè considera que s’havia d’haver tingut un tracte diferenciat amb la CASS des de l’AREB o el Govern quan es va fer la llei “i els actius de BPA que corresponen a la Seguretat Social havien d’haver estat protegits com ho estan quan fa fallida una empresa i es diu que el creditor número u són els treballadors i després la CASS”. Samper ressalta que aquests fons “és diner social que mereix una especial protecció”.