“És un muntatge”

“És un muntatge” va asseverar al final de la vista oral al Tribunal de Corts en què se la jutjava pels fets i en la qual sí que va posar de manifest un problema de convivència, especialment amb els nens que passen per la zona. No provocat per ella, va insistir. “Em diuen que estic boja, em tiren pedres, m’escupen”, va denunciar. Els fets pels quals se la jutja van ocórrer el març del 2014. Segons el relat de dues menors (només una va comparèixer al judici) la dona va treure un ganivet de grans dimensions d’una bossa i els va fer gestors intimidatoris. Les nenes, espantades, van sortir corrents i van acabar alertant un agent de circulació, que va avisar la policia. La denunciant que va acudir al judici (ara major d’edat) va corroborar els fets però va admetre que ella va veure un objecte a la mà de la dona, i que no podia assegurar que fos un ganivet. Qui ho havia vist era l’amiga, que no va acudir a la vista oral. La incompareixença va fer demanar al fiscal la suspensió del judici en considerar-lo un testimoni fonamental. El Tribunal, però, va decidir continuar. I el fiscal va mantenir l’acusació però aplicant una eximent complerta entenent que el seu desequilibri mental l’impedeix ser conscient dels seus actes. El psiquiatra que va fer el peritatge va constatar que l’acusada pateix un trastorn paranoide i manca de capacitat de discernir la realitat. L’acusació pública va sol·licitar que segueixi un tractament psicològic i que tingui suport social. La defensa en va demanar l’absolució perquè considera que els fets en cap cas han estat acreditats i l’única perjudicada que va acudir a la vista “parla per veu de la seva amiga”.