El Tribunal Constitucional avala les comissions rogatòries
L’Alt Tribunal torna a tombar els recursos presentats per un empresari veneçolà que argumenta una violació del dret a la intimitat amb les comissions rogatòries
48053.jpg
Albino Ferreras demanava que es desestimessin les comissions rogatòries demandades per la Batllia a les autoritats dels Estats Units, Veneçuela i Espanya. EL TC ja li havia tombat amb anterioritat el recurs. El cas s’origina amb els autes de la Batllia per un expedient disciplinari administratiu a BPA, arran del qual es van obrir unes diligències judicials prèvies contra Luis Mariano Rodríguez, Nervis Villalobos i Diego José Salazar Carreño, entre d’altres, per un presumpte delicte de blanqueig de diners o valors. Segons l’aute, Ferreras dirigia una societat investigada pels Estats Units i Veneçuela arran d’una sèrie de pagaments il·legals per part de la companyia Petróleos de Venezuela (PDVSA). En el context d’unes investigacions que pretenien esclarir si funcionaris de l’Estat veneçolà havien percebut cobraments il·lícits, la Batllia va transmetre a les autoritats d’aquests dos països informació bancària de l’interessat. No és la primera vegada que Ferreras demana l’empara del TC. Al juliol i a l’agost ja havia presentat dos recursos contra les comissions rogatòries en considerar que vulneraven el seu dret a un procés degut, ja que no estaven motivades i eren arbitràries, que es van desestimar el gener passat. Ara, segons indica la resolució, l’única diferència rau en el fet que primer la defensa va basar els recursos en el dret a un procés degut però estès al dret de la intimitat, i ara s’empara en els drets fonamentals.
Nega la relacióEn l’argumentació per demanar que es rebutgin les comissions rogatòries internacionals, el lletrat de Ferreras insisteix en el fet que la batlle instructora va tenir accés al formulari de coneixement del recurrent com a client del banc investigat i que aquest conté documentació més que suficient. Insisteix, a més, que no era director d’una subsidiària de PDVSA –com apuntava la investigació–, sinó assessor jurídic de Diego Salazar i Luis Mariano Rodríguez. També van assegurar que no era funcionari públic ni tenia cap relació amb l’administració pública. El TC, en la resolució, considera que no ha de tornar a examinar el cas, així que rebutja els nous recursos. Justifica que l’anterior vegada ja va desestimar que s’hagués vulnerat el dret a la intimitat en el compliment de les comissions rogatòries. Insisteix en el fet que els fets són “d’una extrema gravetat. I la investigació, fins al moment no ha suposat una invasió que resulti injustificada o desproporcionada en l’àmbit personal del recurrent que es pugui considerar íntim”. Recorda que la causa ha adquirit el caràcter de “cosa jutjada”, així que declara les demandes inadmissibles. La nota del Tresor dels Estats Units del 10 de març del 2015 on se situava BPA com a entitat de risc de primer ordre en blanqueig de diners va tenir com a conseqüència subsidiària, a banda del bloqueig de tots els bancs del món a l’entitat i la intervenció de BPA per part del Govern, la represa de la investigació de la Batllia a ciutadans veneçolans per possible blanqueig de diners a Andorra. En total, s’investiguen divuit veneçolans i cinc empreses d’aquest país, entre les quals hi ha PDVSA –que podria haver operat a través d’empreses fantasma amb la col·laboració d’un alt executiu de l’entitat bancària–. Per aquest motiu va enviar demandes tant als Estats Units com a Veneçuela perquè aportin informació que ajudi a aclarir d’on venien i on han anat els fons que es van moure a través dels comptes de Banca Privada.