Cent advocats forans s’han col·legiat els últims dos anys
Uns 250 són exercents i la degana remarca que es desconeix a què es dedicarà el centenar de col·legiats de fora
47767.jpg
I?en concret incideix que des que es va posar en marxa l’obertura econòmica, en els últims dos anys “l’augment ha estat molt significatiu i encara no tenim ben identificats el centenar d’advocats suplementaris que han entrat i a què es dedicaran. Vull pensar que seran més aviat temes mercantils”. I?és que la degana, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio, considera “molt complicat” valorar si 400 lletrats “són molts i si hi haurà mercat per a tots perquè la professió d’advocat “té moltes àrees”. Bellocq explica que s’estan desenvolupant nous camps de treball i molts professionals “només fan societats, dret financer, dret mercantil o fiscal perquè és una cosa per la qual hem d’apostar ara” i argumenta que la gent està acostumada a demanar-li al comptable i a l’auditor però amb el desenvolupament del nou marc impositiu “hi ha advocats que s’especialitzaran en dret fiscal i seran els qui vagin davant els tribunals quan hi hagi judici davant l’administració tributària”. La degana recorda que a més hi ha advocats “de tribunals, penalistes, civilistes i tots alhora estan menys posats davant els tribunals, on passen uns 60 lletrats”. Tot i aquesta diversificació Sophie Bellocq considera que s’ha de fer una reflexió sobre com es permet l’accés dels estrangers i assenyala que en dos o tres anys han arribat cent professionals sobretot d’Espanya però també de França o d’Amèrica Llatina.
Quotes pre a liberalsLa degana ressalta que les demandes no s’aturen perquè en el mes que porta al capdavant del Col·legi “hem tingut peticions de col·legiació entre 20 i 25, entre exercents i no exercents”. I per determinar si aquest creixement és el que correspon a les necessitats del país planteja una proposta. “En l’àmbit econòmic qui regula la immigració estrangera és el Servei d’Immigració de Govern, que determina unes quotes precisament perquè el mercat pot absorbir o no aquesta provinença de gent de fora i entenc que aquest mecanisme hauria de funcionar per a les professions liberals”, reflexiona. Sophie Bellocq apunta que s’ha d’analitzar la situació actual “perquè malauradament m’estic adonant que sense regulació hi ha molts sol·licitants d’advocats que han entrat amb d’altres condicions com assalariats de societats o d’altres i no directament per a un exercici per compte propi d’una professió liberal determinada”. La degana demana a l’executiu que “racionalitzi això” alhora que admet que hi ha lliure competència i que el mercat és qui marcarà el futur laboral de tots els professionals de l’advocacia “i no sé quina serà l’evolució del país però esperem que sigui molt bona i que hi hagi feina per a tothom”. I?posa com a exemple les oportunitats que ofereix Luxemburg “i som lluny, lluny, lluny d’assemblar-nos a aquest cas però hi ha molts advocats perquè hi ha molta activitat fiscal, financera i mercantil i ja veurem”. Bellocq puntualitza que no fa una reclamació perquè Govern fixi quotes “però amb tota lògica dic que és una reflexió a fer perquè al ritme que anem el país també ha d’evolucionar amb aquesta immigració que està venint de fora i l’economia i el món financer han d’evolucionar en aquest sentit” i es mostra escèptica respecte al que depari el futur immediat. “No sabem quin serà el desenvolupament del país però segons el que passi evidentment s’ha de reflexionar en aquest tema”, conclou.
"LA GENT NO ESTÀ MENTALITZADA PER PAGAR UN ADVOCAT"
El Col·legi d’Advocats va posar en marxa fa anys un servei de consultes gratuïtes que “estan força sol·licitades”. Una realitat de la qual la degana no interpreta que hi hagi molta gent que no es pugui pagar un lletrat “sinó que el problema és que la gent no està mentalitzada per pagar un advocat”. I apunta que “la gent es pensa que anar a consultar un advocat resultarà més i una hora costa uns 100 euros i la veritat més val anar-hi perquè t’estalviaràs molts problemes per a després perquè la majoria de la gent ja ve quan ja té el problema o s’ha complicat molt”. Sophie Bellocq assegura que el servei d’un lletrat “no és tan car com s’imagina la gent i crec que sí que es pot pagar” i ressalta que existeix un mecanisme per accedir a la justícia gratuïta que controla la Batllia quan es justifica la necessitat. Bellocq anuncia que té intenció d’ampliar l’horari “perquè hi ha tanta gent que ho demana que no voldria que hi hagués molta espera perquè no és convenient” i assenyala que habitualment es consulten temes laborals, problemes familiars, deutes, problemes amb els bancs i d’arrendaments.