Acusació per blanqueig de 8 milions de dòlars

Segons el ministeri públic, va intentar blanquejar 8.057.000 dòlars provinents d’una estafa a una entitat bancària britànica. La fiscalia demana tres anys de presó ferma i la mateixa multa per als que considera els seus còmplices, un espanyol i un italià no residents, als quals acusa dels mateixos delictes i que ahir van ser jutjats en rebel·lia. A la dona, veïna de Canillo, la fiscalia li imputa un tercer delicte: el d’escoltes il·legals i conductes afins per haver consultat sense consentiment el correu electrònic d’una tercera persona. Els fets es remunten al 2009, quan els tres processats, que s’havien conegut un any abans a través d’una web de contactes professionals i que tenien pro­-blemes econòmics, van decidir utilitzar el compte bancari a Andor­ra de l’acusada, que era propietària d’una agència immobiliària i de gestoria. Volien fer ús del compte per ingressar diners procedents d’empreses dedicades als negocis amb matèries primeres (commodities) i de canvi de moneda. Després de diversos contactes, l’italià va proposar al grup un primer negoci. Vindria de la mà d’un ciutadà de Costa Rica, soci d’un advocat anglès que faria el primer ingrés en el compte de l’andorrana per un valor de 50 milions d’euros. La dona va anar a l’oficina de l’entitat bancària a Canillo amb la qual treballava per informar que els propers dies es rebrien aquests diners a través d’una transferència bancària. El 28 d’abril del 2009 van arribar els diners. No van ser 50 milions d’euros, sinó 8 milions de dòlars. Malgrat haver estat avisats per la clienta, l’entitat va sospitar de la transferència per dues raons. La primera perquè mai aquell compte havia mogut una quantitat tan gran de diners. La segona perquè a la documentació remesa pel banc autor de la transferència, la segona entitat financera britànica, hi faltaven els codis per validar l’operació. Els 8 milions de dòlars mai van ser ingressats al compte de la canillenca, ja que el banc andorrà els va bloquejar a l’espera de tenir més informació de la procedència dels diners. L’entitat va informar la processada dels problemes amb la transferència i ella va fer el mateix amb el soci costa-riqueny que aquells dies es trobava de visita al Principat. L’home es va encarregar de trucar a l’advocat anglès que va enviar un fax al banc andorrà amb la documentació requerida. En paral·lel, el banc britànic va informar al del Principat que els diners procedien d’un frau del qual havia estat objecte la pròpia entitat i va reclamar el retorn dels dòlars. Respecte al fax, els investigadors anglesos van confirmar que era fals. En estar els diners bloquejats, és a dir, que no s’havia realitzat la transferència, van ser tornats al banc d’origen. L’entitat andorrana va denunciar els fets a la policia, que va iniciar la investigació que va acabar amb la detenció dels acusats a final d’any quan es trobaven els tres al país.