La fiscalia investiga les ‘targetes black’ lauredianes
El Tribunal de Comptes va trobar càrrecs per valor de 41.337 euros no motivats i en va deixar constància a l’informe de fiscalització
El cas va aixecar els recels dels consellers de la minoria, en aquell moment Josep Roig com a representant d’SDP i Rossend Areny com a membre del PS, que fins i tot havien reclamat públicament que la fiscalia actués per investigar la qüestió. Finalment, i segons han confirmat al Diari diverses fonts, s’ha obert la investigació. Ara bé, les fonts consultades no van poder assegurar quina havia estat la motivació. En alguns casos s’apunta que el ministeri públic hauria actuat d’ofici, mentre que d’altres, també fonts comunals, van indicar que hauria estat la mateixa Montserrat Gil, excònsol major, qui hi hauria acudit per donar les explicacions corresponents.
AntecedentsL’afer va sortir a la llum ara fa un any quan el Tribunal de Comptes va fer públic l’informe de fiscalització dels comptes del comú lauredià corresponent a l’any 2013. En el document s’indicava que “en cap cas consta el motiu” de les operacions que els cònsols van abonar via targeta de crèdit ara fa dos anys. Segons s’especificava, el pagaments es van registrar “com a despeses de representació” però “no s’ajusten en tots els casos” a aquesta tipologia. Finalment, després de la insistència dels membres de la minoria, els cònsols van donar explicacions. Van detallar un càrrec de 28.176,58 euros corresponents a la targeta de Gil i 13.186,98 de la del cònsol menor, Manel Torrentallé. Gil va identificar 9.288,62 euros com a despeses protocol·làries o de representació i 18.887,96 euros corresponents a Camprabassa. En total, doncs, va deixar 4.000 euros sense justificar. Torrentallé, en canvi, va poder presentar documentació acreditativa de tots els càrrecs.
"JOC BRUT" A LAURÈDIA
Ricard Poy - Andorra la Vella
El dia abans de la jornada de reflexió per a les eleccions un pasquí va ser dipositat a les bústies dels votants lauredians. Constava de quatre pàgines i en principi no s’havia de tractar de res més que una publicitat electoral d’Unió Laurediana (UL). Però un assessor d’UL contractat expressament per a la campanya i que havia treballat per a la diputació de Lleida en el mandat de Convergència i Unió va tenir una idea. Va proposar que a més de recollir les propostes d’Unió Laurediana es reservés un espai per a una crítica a la candidatura rival. Part del partit lauredià no hi estava d’acord però Joan Albert Farré va acabar donant el vistiplau a la idea de l’assessor estranger. El resultat va ser que l’última mitja pàgina del pasquí era un atac a Laurèdia en Comú. “Prou enganys, alarmisme i confusió!” “Aquest és el mal govern que ens proposa Laurèdia en Comú”. “Una candidatura sense propostes que falseja la realitat [...]?amb l’únic objectiu de dinamitar qualsevol proposta positiva per als lauredians.” Aquestes són algunes de les perles del text, però el més insultant va ser la inclusió d’una foto dels membres de la candidatura rival brindant mentre a sota s’escrivia: “Si no tenen propostes i per a ells els lauredians no som importants. Què celebren? Per què volen entrar al comú?” La primera intenció de Laurèdia en Comú va ser portar el tema la junta electoral per denunciar el “joc brut”, segons fonts d’aquest partit, que estava practicant Unió Laurediana. Però una anàlisi més aprofundida de la situació, segons van informar diverses fonts properes a la formació, els va fer aturar-se. Van considerar que el tarannà del votant lauredià no veuria amb bons ulls una jugada tan tosca i bruta per part d’Unió Laurediana. Van determinar que l’acció acabaria girant-se en contra de Joan Albert Farré i que precisament era la falta de coneixement de l’assessor estranger sobre el perfil del votant andorrà el que els havia portat a cometre l’error. El resultat final de les eleccions amb el triomf per pocs vots per a Laurèdia en Comú va donar la raó als que preconitzaven no fer res, tot i que, segons reconeixen des del partit, mai se sabrà si els vots que hipotèticament es van girar en contra d’UL per haver fet un pasquí de “tan mal gust” van ser suficients per capgirar el resultat. Fonts d’UL estan convençudes que la combinació de les blanques promogudes per Gil i Torrentallé i els vots perduts pel pasquí van ser la clau.