Obertures de comerç

L’endarreriment sistemàtic en les obertures comercials a Andorra s’ha convertit en un problema estructural que ja no es pot considerar anecdòtic ni puntual. En un context econòmic globalitzat, en què la velocitat administrativa és un factor clau, la realitat del Principat mostra una preocupant desconnexió entre el discurs institucional i la pràctica administrativa.

Actualment, és habitual trobar casos d’emprenedors que acumulen més de quatre mesos d’espera per obtenir una simple autorització d’obertura. Quatre mesos que impliquen lloguers pagats sense activitat, contractes en suspens i projectes empresarials bloquejats. Mentrestant, el mercat real continua avançant sense esperar ningú.

El nul o insuficient suport real a l’emprenedoria es reflecteix no tan sols en els terminis, sinó també en la manca d’acompanyament, transparència i previsibilitat dels processos. Sense seguretat en els terminis ni claredat en els requisits, l’emprenedor es veu obligat a operar en un escenari d’incertesa constant. I és sabut que el capital, per naturalesa, fuig de la incertesa.

Més de quatre mesos d’espera per obtenir una autorització

Aquesta situació afecta directament la credibilitat i la seguretat jurídica del país. La reputació d’una economia moderna no es construeix només amb fiscalitat competitiva, sinó amb institucions àgils, previsibles i fiables. Quan els processos s’allarguen sense justificació clara, el missatge que es transmet a l’exterior és de fragilitat institucional.

Andorra es troba en un moment decisiu. O bé adapta els seus mecanismes administratius a les exigències del mercat, o bé assumeix el risc de quedar relegada en la competició internacional per la inversió i l’activitat empresarial. La seguretat jurídica i la confiança no es declaren: es construeixen cada dia amb procediments eficients, transparents i coherents.

El temps, en economia, també és capital. I avui, aquest capital s’està consumint massa lentament.