Marc Navarro: “Millor senzill i saborós que un excés d’ingredients sense sentit”

Seguim associant el menjar sa amb les safates de l’hospital.

I, en canvi, alta gastronomia i cuina saludable conviuen perfectament! Imagini’s una hamburguesa. Utilitzant productes no processats, bona carn, pa de qualitat i patates al forn, té un plat saborós i sa! Cal buscar les alternatives i ara tenim els elements per aconseguir-ho.

Ho ha demostrat amb el seu plat ‘Riu de muntanya’.

Elaborat pensant en el que tenim al país. Truita de riu, aigua de tomàquet per reflectir els rius, herbes com el pi per aromatitzar, una flor blanca que recorda la Grandalla. Un plat amb tots els elements de la piràmide, i amb productes km 0.

I el sabor?

Una explosió! Barreja la frescor del tomàquet, el cruixent dels vegetals i la intensitat del peix.

Una ‘explosió’ que té un guardó al plat més visual i artístic.

Mengem pels ulls, la presentació d’un plat és una forma de demostrar cura i amor pel que fas. No mengem igual de feliços un plat cuidat que un plat posat de qualsevol manera.

D’on treu la inspiració?

Faig fusió de tot el que he après. Després, proves i més proves fins a trobar l’equilibri.

L’equilibri és el més difícil?

És complicat. Per a mi, és important que en un plat puguis degustar tots els ingredients. Més val senzill i saborós que un excés d’ingredients sense sentit.

Parli’m d’aquestes etapes d’aprenentatge.

El que més agraeixo són els cinc anys que vaig ser a França, on vaig aprendre tot el que sé. La cuina francesa és la meva base. Ara bé, no va ser fàcil. Vaig copsar què és realment l’hoteleria. Treballar durant festes i perdre molts sopars familiars. Sacrificis que fas encantat quan la cuina és la teva passió.

Com ho resumiria?

Companyonia i treball en equip.

Això defineix un bon xef?

És una pregunta que se li ha de fer a l’equip. Un xef pot dir que és bo i després ho preguntes a l’equip i et diu que és el pitjor! Un bon xef ha de tenir l’aprovació i suport de l’equip, sense ells no arriba enlloc.

Abans deia que la cuina és una passió.

Quan tothom volia ser astronauta, jo sabia que volia ser cuiner. De la infantesa, recordo el pare mirant el canal de cuina i després intentant fer els plats per a nosaltres. Cuinar per a la gent i veure-la gaudir sempre m’ha agradat.

Encara avui dia?

Tinc la sort d’estar en una cuina oberta. Veure la gent gaudint és satisfacció i motivació alhora.