Inés Abrantes, Actriu
Inés Abrantes: “Cal motivar la gent a pensar en el perquè de les coses”
Descobreix la interpretació als 11 anys i forma part de Teen Project, grup de teatre jove de la Massana, des de la creació. Enguany presenten ‘La novel·la’, una sàtira sobre el poder i la manipulació que es farà demà i dissabte al teatre de les Fontetes.
Inés Abrantes
Què entén per esperit crític?
Poder mirar les coses que estan passant i demanar-se per què. No centrar-se només en les conseqüències, sinó en la causa i en allò que es pot fer per solucionar els problemes.
L’estem perdent?
L’important és motivar les persones a pensar, a demanar-se per què les coses són així i a lluitar per canviar-les. No ho podem donar tot per fet. A Andorra, per exemple, trobo que la informació arriba una mica mastegada, cal més diversitat d’opinions.
D’aquí ‘La novel·la’?
És una obra de creació conjunta. El grup de teatre The Teen Project ens vam reunir per escollir els temes que tractaríem tenint en compte les nostres preocupacions davant la situació del país. El lloguer va ser un dels fils principals perquè cada cop sembla més difícil independitzar-se.
I ho expliquen a través de l’Arcadi, el protagonista.
Situem l’obra al segle XIX. L’Arcadi és un escriptor empresonat a qui li ofereixen llibertat condicional si escriu una novel·la que tranquil·litzi els joves.
‘Tranquil·litzi’.
Podríem dir, més aviat, que faci veure que la situació no és tan dolenta com és en realitat.
Però...
Els personatges de la novel·la comencen sent els que crea l’Arcadi, fins que van prenent consciència de la seva existència i van per camins que s’escapen del control de l’escriptor... I fins aquí puc explicar!
Vostè interpreta la Leonor.
Una noia noble involucrada en els problemes de la societat que vol participar en política i trobar solucions.
Fer personatges com aquest és el que l’atreu del teatre?
Tot ve del dia que vaig fer la primera exposició oral a l’escola. Em vaig bloquejar i una amiga em va aconsellar fer teatre. Tenia 11 anys. Ho vaig provar i vaig descobrir tot un món! Des de llavors ja no he deixat d’actuar.
S’ha acabat la por escènica?
Em poso nerviosa en trepitjar l’escenari, però no fins al punt d’oblidar què he de dir.
Què farà tot just abans de l’actuació?
Tinc una espècie de ritual molt random, abans de sortir a l’escenari m’he de rentar les dents!
Curiós!
Tothom té alguna coseta.
Quin missatge voldria que arribés als espectadors?
Que ens qüestionem les coses, que lluitem i no ens quedem parats acceptant el que hi ha.