Adrià Pujol, divulgador sobre creixement personal
Adrià Pujol: “Les xarxes socials són les que més somnis han matat”
Té 20 anys i és de la Massana. Estudia ADE i confessa que li va costar entendre el seu propòsit vital. Creu que són molts els joves que es troben en aquesta situació i divendres a les 19.30 hores, al Roc Blanc, l’aborda amb la conferència ‘Get shit done’.
Adrià Pujol
‘Get shit done’ és el nou ‘fes que passi’?
En certa manera. Per exemple, si vols ser milionari has de treballar en un projecte que et porti a això, no ho aconseguiràs mirant TikTok. De vegades aquest treball pot ser ardu i avorrit, una mica merda, per dir-ho d’alguna manera, però cal fer-ho.
No hem sentit massa sovint aquest missatge?
El que plantejo no és un canvi radical, perquè no seria sostenible. Som humans, tenim emocions i un cervell que té un límit. El que proposo és la idea d’hàbits atòmics.
Hàbits atòmics?
Fent petits canvis en el dia a dia, a llarg termini aconsegueixes una evolució brutal. Per exemple, si vols una vida activa, no et proposis entrenar cada dia una hora i mitja, comença deixant l’ascensor.
Molts cops sabem què fer però quelcom ens frena.
D’una banda, hi ha les emocions, resistències i bloquejos, i en aquest sentit és important cuidar la salut mental i treballar l’autoconeixement, però també és cert que actualment tenim factors que no som òptims per aconseguir els propòsits.
Per exemple?
Les xarxes socials són les que més somnis han matat avui dia. En comptes de treballar i posar-se en moviment, el cervell prefereix sentir-se còmode mirant reels, TikTok o el que estigui de moda.
Tan dolent és procrastinar?
L’important és saber per què ho fas. Necessites descansar o busques comoditat? És la metàfora de l’angelet i el diable. Qui t’està dient que descansis?
Com diferenciar-ho?
Un busca benestar a llarg termini i l’altre a curt termini.
Així de fàcil?
Sí, però per poder seguir l’angelet, has de tenir clar què és el que vols. Una meta, un somni.
El propòsit és fonamental.
Viure el present mirant el futur.
Equilibri difícil.
Jo passava els dies amb els videojocs, però després sentia un gran buit. Em vaig proposar millorar i vaig anar a l’extrem. Em llevava a les cinc, entrenava cada dia, menjava 100% saludable, però després a la universitat no rendia.
Era insostenible.
Vaig patir una forta davallada fins a trobar l’equilibri de treballar pels teus somnis però valorant el descans i la recuperació.
Quin seria el missatge per a joves com vostè?
Treballar el potencial que tots tenim, però sense oblidar gaudir del procés.