Albert Portero: “Només volem reivindicar els nostres drets”

Què trobarem al Maricongelada?

Sobretot un espai perquè la gent de la comunitat LGBTIQ+ es pugui sentir segura, amb mil activitats per gaudir de la neu, conèixer gent nova, fer amistats i crear comunitat. Sempre diem que som més una família que un grup d’amics!

És la primera edició que es fa a Andorra.

Les dues primeres edicions les vam fer a la Molina, però després de l’èxit que ha tingut, volíem continuar creixent i a Andorra teníem l’opció d’oferir més pistes esquiables i més alternatives d’oci per a la gent que no tan sols volgués esquiar. A més de l’esquí, hi ha sopars, jocs, punts de trobada, espectacles, fins i tot també donem l’opció d’anar a Caldea o de provar les raquetes de neu.

Expectatives d’assistència?

Ja no ens queda cap habitació lliure! Calculem una participació d’unes 250 persones.

Quins són els participants?

La majoria són nois, estem lluitant perquè cada vegada hi hagi més noies, més trans, més diversitat. A poc a poc s’han d’anar trencant les pors. També és veritat, i en soc conscient, que els homes tendim a fer-nos nostres les lluites i hem d’aconseguir ser més integradors.

Calen espais com aquest?

Al 100%. Precisament ara que el festival està tenint difusió surten comentaris als mitjans que ens fan copsar la importància d’aquestes iniciatives.

Què vol dir?

El que es desprèn d’aquests comentaris és que no acaben d’entendre el fet que només som persones que volem reivindicar els nostres drets, encara hi ha molts llocs on no els tenim, i que no passa res per estimar qui vulguis. Per això hem d’intentar normalitzar-ho visibilitzant-nos.

Què els diria als detractors?

Els animaria a venir perquè així podrien adonar-se que s’han creat una imatge totalment desconfigurada de la realitat. Nosaltres només som persones que estimem de forma diferent i l’únic que volem és gaudir sent com som.

Què el va fer implicar-se en aquest festival?

Durant molts anys vaig fer handbol i tot i no trobar-me amb una discriminació directa per la meva condició sexual sí que havia de fer front a molts comentaris i prejudicis. T’adones que l’única forma de combatre-ho és visibilitzant-ho.

I als indecisos, què els diria?

Entenc que poden tenir molts complexos davant el que diran, però, al cap i a la fi, només hi ha una vida i per gaudir-la és millor fer el que un sent.