David Haro, Productor
David Haro: “El cine és un mirall de la nostra condició humana”
David és un noi andorrà productor de cine a l’empresa Contraban, de la qual és un dels fundadors. Actualment, es troba immers en la gravació de la pel·lícula ‘11 a Sant Julià de Lòria’, una coproducció amb la productora espanyola Mr. Miyagi Films.
David Haro
Quin és l’argument de la pel·lícula?
La pel·lícula 11 és un thriller psicològic en què 10 nens van a fer una excursió i els comença a nevar molt. Tornen al refugi de muntanya i quan arriben, hi ha un altre nen que ningú sap d’on ha sortit i comencen a passar coses, circumstàncies estranyes.
Com vas començar en aquest projecte?
Ens va arribar l’oportunitat de sumar-nos-hi fa dos anys. La productora Contraban coprodueix amb una altra, Mr. Miyagi Films. Volíem provar l’any passat, no ho vam poder fer per temes de finançament i logístics, i aquest any, amb l’aportació de l’ajuda cinematogràfica del Govern d’Andorra, així com l’ajut incondicional d’altres parròquies, entre les quals destaco Sant Julià de Lòria, ho hem pogut tirar endavant.
Quines sensacions teniu de la gravació?
Molt bé, ja fa quatre setmanes que estem gravant, i estan molt bé. El material que ha sortit és molt maco, i tothom està molt content. Pensem que val molt la pena el que estem fent.
On ho penseu estrenar?
Es farà una estrena oficial per a amics i família i després farem una ruta de festivals, i per últim estrenarem la pel·lícula en més de 40 cines.
Com gestioneu l’estrès i els contratemps?
Per sort, som un equip molt gran i molt professional, i comptem amb grans tècnics. Ho suportem bé. L’experiència sempre és un grau molt important en aquesta feina i tenim gent molt experimentada.
Com veus la indústria del cine?
El cine i el món audiovisual són una indústria, i Andorra està començant a entrar, a poc a poc, en aquest sector. Crec que el Principat és conscient del que això implica, de la customera, dels objectius, de cultura i penso que a poc a poc està entenent els beneficis que hi ha darrere de tot això. Sempre ens interessa que passin aquest tipus d’històries dinàmiques aquí al país.
Com vas començar en el món del cine?
Vaig estudiar una enginyeria a Barcelona i després em vaig vincular amb el món de les arts i el cinema. Tot va començar perquè el cinema ha sigut sempre un refugi, un lloc on trobar històries. Mirant pel·lícules, m’ha transportat a altres mons, que poden ser dolents, poden ser bons, poden ser animals, poden ser superherois, poden ser qualsevol cosa. Al final, el cine no deixa de ser un mirall de la nostra condició humana, i és una cosa que sempre m’ha interessat.