Dr. Martín Almagro: “Les tradicions conserven informació de la prehistòria”

Un catedràtic de prehistòria a les Jornades de bruixeria?

Associem la prehistòria a les restes de la cultura material, al que surt de les excavacions, però les tradicions populars conserven la major informació que existeix sobre l’home prehistòric. Són monuments que perviuen al segle XXI i procedeixen del paleolític!

Ens ho revela a la xerrada?

Explicaré com l’home primitiu veia el paisatge amb uns altres ulls perquè tenia una altra cultura. No sabia geografia, ni ciència, però tenia ús de raó i havia d’interpretar què era una muntanya. Recorria a mites, dotant els llocs de personalitat i vida.

Què caracteritza el Pirineu?

En ser terres altes, són illes mediambientals i culturals, i conserven més tradicions que altres zones planeres que canvien amb facilitat. Els Pirineus són autèntics arxius del passat de la nostra humanitat!

Posi-me’n un exemple.

La nit de Sant Joan, festa pròpia del món celta. Celebra el solstici d’estiu, on apareix la força del Sol i es vincula al foc de la llar. Tot això són creences històriques. Més exemples? A la Maladeta es deia d’unes pedres que eren ovelles transformades per una maledicció.

Què més?

A Luchon hi havia una pedra on les dones fregaven el ventre per tenir fills, o el bosc del Betato, que deien que estava habitat per bruixes. En realitat és una fageda, com diu Machado: “¿Quién ha visto sin temblar un ayedo en un pinar?” Llocs com aquest et colpeixen. Ara som racionals i entenem que és pel joc de llums o el fet d’estar sols... abans s’atribuïa a les bruixes.

Què ens aporta conèixer aquestes tradicions?

Veure una muntanya i saber quin mite hi ha darrere és enriquidor, fa més poètic el paisatge. Massa vegades tractem el patrimoni com si fos una pedra a la butxaca i és un diamant! A més, aquestes tradicions que ens semblen tan primitives ens aproximen a creences d’altres pobles. Creences que venen de les nostres arrels comunes, de quan érem Homo sapiens.

No som tan diferents?

Essencialment, som iguals. I fixi’s, cadascú reflecteix la història de la humanitat.

Què vol dir?

Durant la infància creiem en tot i a partir dels set anys adquirim la capacitat crítica, com ha passat a la història de la humanitat en centenars d’anys. Cadascun de nosaltres repeteix aquest fenomen al llarg de la vida.

Hem assolit la capacitat teòrica plena?

Cap de nosaltres. Només cal fixar-se en la situació que vivim aquests dies.