Rocío Raval, Actriu
Rocío Raval: “La comèdia és la nostra tragèdia dalt de l’escenari”
Porta 20 anys dalt de l’escenari i ha fundat la companyia Improderadas, formada per dones. Avui fa el monòleg ‘Miss 40’ a les 21 h a la sala de festes del Complex esportiu i sociocultural d’Encamp, on tracta la famosa crisi d’edat des de l’humor i la crítica.

Rocío Raval
Què passa als 40?
Moltes coses. En el meu cas, he passat de ser una fiestera a necessitar magnesi per dormir. Tot això explicat amb humor, et cura una mica.
Hi ha un trencament d’expectatives?
La societat et diu que has de tenir fills, que has de casar-te. Jo em planto als 40 anys i no tinc res de tot això. El que s’esperava de mi no ha sigut així, però crec que hi ha un munt de gent com jo.
Es trenquen els estereotips?
També els homes s’identifiquen amb aquestes exigències. Potser la vida que esperàvem no és com la imaginàvem. Al monòleg recordarem com va ser la nostra infantesa, quan jugàvem al carrer, no hi havia maquinetes i teníem altres relacions.
Ens trobem un món que ja no reconeixem?
Hi ha coses que se m’escapen, ja. Però al final som el que som.
Veig un punt d’alliberació.
Cada vegada que puges en un escenari, t’alliberes. Veus que les penes són compartides.
En parla amb humor, però algú en faria una tragèdia.
De fet, també escric poesia i aquesta és dramàtica. Tenia un xou en què combinava comèdia i poesia. De sobte canviava la llum i feia una poesia seriosa del que acabava de dir a la comèdia. La comèdia també és tragèdia, és la nostra tragèdia dalt de l’escenari.
De tots els tòpics, quin li fa més ràbia?
Tots! Li explicaré una cosa. Em vaig casar amb 18 anys, teníem el pis, una empresa, tot molt quadriculat. Als 25 tot se’n va anar a la merda i vaig començar a fer teatre. Em deien que no podria, sobretot el meu ex. Però mira, al final l’important és escoltar-te i fer allò que sents que vols per a la vida.
Parli’m d’Improderadas.
Tenia un espectacle d’impro amb l’Andreu Casanova. Quan arribàvem als locals, el saludaven i preguntaven: “On és l’altre noi que fa l’espectacle?” Jo estava al costat amb la mateixa samarreta de l’Andreu, que posava Impro! “Soc jo”, deia, i contestaven: “Una noia?, d’acord, no passa res.” Se’m va ficar al cap fer una companyia d’impro on totes fóssim dones i no quedés cap dubte que les dones faríem humor.
I com ha anat?
Hem viatjat per tot arreu amb Deconstrucshow. Volem arribar a un bar on el senyor Manolo entengui què és el feminisme a través de l’humor!
Què és el feminisme?
No és el contrari del masclisme. Vol la igualtat. Partint d’aquesta base, comencem a parlar.