Tomàs Nogueira: “Per a mi un somni seria anar als Jocs Olímpics”

Acabeu de fer una concentració amb un club de Portugal, com ha anat?

Molt bé, la veritat, ha estat una experiència enriquidora tant en l’àmbit esportiu com personal. Ens hem entrenat amb judokes d’un altre país que tenen un nivell alt i això ens ajuda molt a millorar.

Què en destaques?

És interessant saber com treballen ells o quins exercicis fan perquè cada entrenador té també una manera diferent de veure les coses.

Suposo que és important compartir altres visions del judo.

Sí, perquè cada club i país té la seva manera de fer, i experiències així ajuden a aprendre coses noves, millorar tàcticament i obrir la ment.

Canvia molt del que feu en el dia a dia?

Hi havia alguna cosa diferent, sobretot amb la intensitat dels exercicis o treballar certes tècniques.

Es creen vincles personals?

I tant. Entrenar-nos junts i compartir tants moments i ajudar-nos entre nosaltres fa que es creïn amistats ràpidament. Encara que siguem d’un altre país, compartim la passió pel judo i això ens uneix.

A l’estiu ja vau fer una estada, però a Portugal.

Sí, són moments especials perquè no només aprens judo, també coneixes una cultura i un país diferent i són experiències que no s’obliden.

Allà vas fer també un torneig.

Va anar bé, era una competició exigent amb rivals forts i vaig haver de donar el millor de mi mateix per acabar tercer.

Com vas començar en el món del judo?

Quan era petit al meu pare li agradaven les arts marcials i va veure el judo, que és un esport que implica força fonaments i vaig començar amb sis o set anys, sempre al Hantei.

Malgrat ser un esport individual, quina importància tenen els companys?

És molt important perquè els companys t’ajuden a entrenar-te, et motiven o et donen suport i es nota força.

És fàcil compaginar-ho amb els estudis?

No sempre, al final t’has d’organitzar bé, però amb esforç es pot aconseguir. Primer va l’estudi i després ja el judo.

Quins objectius de futur tens?

Seguir millorant cada any, competir i arribar al màxim nivell possible.

I un somni?

Per a mi un somni seria anar als Jocs Olímpics i no només fer un combat. No dic fer podi, però almenys guanyar un combat.