Laia Corma, Escriptora
Laia Corma: “L’amor et descobreix noves maneres d’explorar la vida”
Té 25 anys i és d’Encamp. Es va formar a França i a Espanya, especialitzant-se en literatura i història. Ara presenta ‘Flors d’Amor’ (Llamps i Trons), un poemari en què les estacions i paratges d’Andorra es barregen amb l’anàlisi de les emocions.
Laia Corma
L’amor és un viatge?
Sempre evoluciona, no és estable i gràcies a ell descobrim nous llocs, noves maneres de pensar, fins i tot noves formes d’explorar la vida!
És el que descobrim a ‘Flors d’Amor’?
A través de la història d’amor de dos personatges que es coneixen a Andorra, dels paisatges i dels canvis estacionals, podem seguir la relació que construeixen i entendre per quin procés està avançant la parella.
Parli’m d’aquesta vinculació estacional.
El poemari comença amb la primavera. Els dos protagonistes es coneixen. És una estació inestable. Un dia plou, un dia fa sol, un dia fa fred. Quan coneixes algú, al principi hi ha aquesta incertesa, nervis que remouen la panxa. I també, sobretot, és quan les flors broten, s’inicien canvis.
De totes les etapes que aborda, amb quina es queda?
Complicat, totes tenen alguna cosa! Ara bé, la tardor per a mi és un moment de canvi visual molt maco, amb les fulles que canvien de verd a taronja i cauen a terra. A la història és l’etapa més complicada i crua. Es creen polèmiques, sentiments contradictoris, comença un camí d’introspecció.
Però no seria l’estiu la que dona més maldecaps?
És la més passional, més tàctil i sensorial. En canvi, a la tardor comença el fred i el temps canvia, i l’associo a certa inestabilitat emocional.
Quins llocs d’Andorra acompanyen la història?
Surten totes les parròquies, però en un moment donat parlo del pont de la Margineda. Una metàfora de canvi d’etapa. En passar per un pont, arribes a un altre punt que potser havies pensat, però no t’hi havies trobat, i que implica un abans i un després. Cada lloc que utilitzo el doto de simbolisme.
Acompanyem els personatges fins a l’hivern.
La introspecció augmenta fins a un punt crucial, una discussió que podria fer avançar la relació o trencar-la.
Final obert.
Per a mi hauria estat més fàcil donar un final tancat, però crec que la poesia no és només lectura. Hi ha una part de joc i em resultava interessant experimentar i deixar que el lector interpretés el final.
Creu que sabem estimar?
El que és cert és que l’amor mou el món, mirem si no històries com la de Cleòpatra! Hi ha una part d’identitat personal i d’empatia, però també d’adaptació. Les formes d’estimar són com peces d’un puzle que de vegades encaixen.