Tchiayi Emin, Associació Mundial Víctimes Genocidi Kurd
Tchiayi Emin: “Volem detenir la barbàrie contra el poble kurd”
Té 53 anys i és una de les víctimes del genocidi kurd viscut el 1988. Després d’una llarga reflexió, el 2017 funda l’ AMVGK amb l’objectiu d’exigir justícia per als compatriotes. Avui a les 19.30 h al Roc Blanc oferirà una conferència de sensibilització i denúncia.
Tchiayi Emin
Què va passar el 1988?
El genocidi, l’Anfal, la solució final contra el poble kurd mitjançant armes químiques. La meva família i jo vam ser part de les 182.000 víctimes.
Afirma que encara no s’ha fet justícia.
L’objectiu d’aquell atac era destruir el poble kurd de l’Iraq, per això diem que és un genocidi, però la comunitat internacional no ho ha reconegut. No s’ha fet justícia a les víctimes.
Aquest seria l’objectiu de l’AMVGK?
Vaig fundar l’associació el 2017, després d’una llarga reflexió, per exigir justícia als compatriotes que van haver de fugir del règim de Saddam Hussein, i volem que la comunitat internacional reconegui els genocidis del 1980, 1983, 1988 i 2014.
Per què és important?
És fonamental recordar i no oblidar el que li va passar al nostre poble. Més de 840.000 víctimes des del 1970. Els països que ens rodegen tornaran a massacrar-nos. Els nostres infants han de saber el que els va passar als pares i els avis. Volem advertir-los que, en qualsevol moment, els veïns poden desencadenar un genocidi.
Què han aconseguit fins ara?
El 2021, amb l’ajuda de Jean-Christophe Lagarde, president del partit UDI, vam presentar un projecte de llei al parlament francès per al reconeixement del genocidi kurd. L’any passat vam plantar dues oliveres, arbres de pau, en memòria de les víctimes, una a Montauban i l’altra a Perpinyà.
Què resta per fer?
Necessitem suport polític i intel·lectual, i que els mitjans se’n facin ressò. No hi ha cap país que ens ajudi. La situació és aquesta: hi ha més de 70 milions de kurds al món sense Estat.
Quin és el següent pas?
Seguir plantant oliveres en memòria de les víctimes i organitzar conferències per informar l’opinió pública mundial. Volem viure en pau i llibertat en les nostres terres ancestrals, prevenir nous genocidis i detenir aquesta hemorràgia, aquesta barbàrie contra el poble kurd, però també contra les minories religioses a l’Orient Mitjà.
La gent està responent?
Hi ha un suport creixent de les institucions, ONG i de les víctimes, que veuen la nostra tasca com un reconeixement del seu patiment i de la seva història. A l’abril, inaugurarem una oficina al Kurdistan, acompanyada d’un esdeveniment simbòlic. Per primer cop reunirem les organitzacions que ajuden les víctimes independentment de la seva afiliació religiosa. Un gran pas cap a la unitat i el reconeixement de la causa nacional.