Carles Viarnès, músic
Carles Viarnès: “A través de la música busco nous paràmetres mentals”
Confessa que la recerca de noves freqüències i estats d’ànims és el que motiva cadascun dels seus treballs. Ara presenta Post, que ens parla d’un futur tant incert com esperançador i que podrem viure avui, a les 20.30 al Teatre Comunal de la capital.
Carles Viarnès
‘Post’, una banda sonora per a l’endemà del col·lapse?
Un exercici personal d’imaginació. Tenim molts indicadors que estem forçant el sistema. Són peces pensades en les sensacions que tindrem després del col·lapse.
De nostàlgia per allò perdut?
O d’emoció esperançadora davant l’oportunitat de fer les coses d’altre manera.
Què reivindica?
El disc es basa en el decreixement i en les noves dinàmiques que implica, per exemple, l’atenció plena als detalls, l’empatia, la sensibilitat.
L’eix continua sent el piano
L’instrument mare! D’allà surt tot i l’acompanyen altres com el sintetitzador, el theremin, l’orgue i l’hiperorgue, que és un instrument d’Albert Blancafort, orguener de Montserrat.
Parli’m d’aquest hiperorgue!
És un orgue tradicional, amb tubs de fusta però accionat de forma digital. Per tant li pots fer realitzar execucions a què no estem acostumats com seqüències, repeticions o rapideses inhumanes. Ara l’Albert n’està ideant un tercer i ja estic pensant coses per fer servir els tres a l’hora.
Una recerca constant.
M’interessen les noves sonoritats, portar els instruments a una altra dimensió. Ja en el primer disc agafava el piano i feia loops, i distorsions.
I tot això per...
Viatjar per altres paràmetres mentals i emocionals. M’agrada fer recerca de noves sensacions i amb la música és més fàcil arribar-hi. Busco nous estats d’ànims, noves freqüències que eixamplin l’ànima.
‘Post’ ja té un any. Ha aconseguit el que volia?
La rebuda ha estat molt bona, a més he comptat amb l’escenografia de Marc Villanueva. A Andorra també disposarem d’alguns elements extramusicals que prendran vida. És minúscul, però entra dins el concepte de Post que és íntim i orgànic.
Sap sintonitzar amb artistes d’altres disciplines.
No els dono indicacions, simplement interpreten la música. Per exemple, Burges ha fet el vídeo de Refugi i ho ha simbolitzat amb una persona al mig d’un paratge bell però inhòspit, que cerca on guarir-se. El disc també va d’això, de buscar un lloc on sentir còmode i introspectiu.
I tot comença a l’Escolania?
Els pares recorden que amb 4 anys em vaig quedar encisat. Volia entrar-hi com fos i vaig apuntar-me a piano, l’instrument amb què he compost tota la música.