Laura Zurriaga, Influencer gastronòmica
Laura Zurriaga: “Cada cop hi ha més contingut en català a xarxes”
Comparteix receptes dolces i contingut de cuina a les xarxes amb un estil clar i accessible que acosta la pastisseria a tots els nivells. S’ha convertit en una veu destacada dins la comunitat digital gastronòmica. Participarà el proper 21 de febrer en l’Eixivern.

Laura Zurriaga
Quan va començar, s’imaginava que la seva presència a les xarxes acabaria sent una feina?
No, jo pensava arribar al punt en què els restaurants em convidessin a menjar. Així podria tastar menús més sovint del que la meva economia em permetia. No creia ni tan sols que es pogués anar més enllà.
Quin diria que és el tret que millor defineix la seva manera de crear contingut?
El que la gent més em diu és que el meu contingut fa que tot sembli fàcil de fer, que explico les receptes molt clarament. Així que crec que el que em defineix és el fet d’estar acostant la pastisseria a totes les cuines i nivells.
Les xarxes mostren només una part de la realitat. Què costa més d’ensenyar del seu dia a dia com a ‘influencer’?
Mantenir el ritme, sense cap mena de dubte. No sempre es tenen bons dies i no sempre es vol compartir el que està passant. Aquests dies són els que es fa més complicat buscar la manera de seguir present.
Com valora fer contingut en català i quina importància té per a vostè i per a la seva comunitat?
En el meu cas, jo em vaig fer viral gràcies al català. En castellà hi ha mil i una creadores més que fan el mateix que jo. Quan vaig començar estava sola, i això va fer que la gent catalana es bolqués a donar-me suport i a animar-me a seguir. No podria fer contingut en cap altre idioma que no sigui el català, perquè no sabria fer-ho.
Projectes com l’Eixivern aposten per la cultura i la llengua en un entorn digital global. Creu que això és un repte o una oportunitat?
És un repte. Cada cop hi ha més contingut en català a les xarxes i així i tot em costa veure-li un futur sa. De fet, crec que l’Eixivern és una bona iniciativa per donar valor al contingut en català, però fins que aquests projectes no deixin de fer-nos falta, no estarem salvats.
Quina imatge li ve al cap quan pensa en Andorra, més enllà del tòpic?
Natura, sens dubte. I suposo que és un tòpic. Però Andorra és un petit oasi de felicitat per als que no hi vivim.
Quan mira enrere, què li ha ensenyat aquesta carrera sobre vostè mateixa que no sabia?
Que soc terriblement perfeccionista. Ja sabia que ho era, però no sabia que ho era fins a límits tan elevats. És terrible veure el mínim error en la meva feina i perdre-hi tota la fe de cop perquè no és perfecte.
Quin consell donaria a algú que vol dedicar-se a la creació de contingut, però no sap per on començar?
Que comenci. Si té la constància que cal tenir i troba un contingut interessant per al seu públic, a poc a poc i amb bona lletra ho anirà aconseguint.