Carmen Romero: “Ara podem afirmar que la vellesa és una malaltia tractable”

Per què envellim?

Fer anys és inevitable i desitjable, significa que estem vius! El problema és que havíem associat vellesa i malalties com una cosa irreversible.

No ho és?

Tenim les investigacions del genetista David Sinclair, que el 2020 va revertir l’envelliment de ratolins cecs. Els va tornar la vista i va reconnectar les neurones al cervell. Les cèl·lules perden el record de com reparar-se, va revertir el procés i això ha estat un boom mundial. Ara podem afirmar que l’envelliment és una malaltia tractable!

‘La edad no importa’ és un llibre esperançador?

La idea és empoderar les persones! Que no assimilin com a normal tenir sucre amb l’edat, per exemple. I si vol li parlo de la Maria Branyas.

Què aprenem d’ella?

Va morir amb 117 anys perquè es va apagar, però no tenia cap malaltia! Era un cas que cridava l’atenció i la van investigar mentre vivia. Fa uns mesos que tenim els resultats: la seva edat biològica era 23 anys menor que la seva edat cronològica.

Quin és el truc?

Primer, creure que això és possible! Una actitud proactiva és primordial. I després, i ara ve l’interessant, hi ha moltes cosetes, l’alimentació, no només el què, sinó quan i de quina manera. El moviment, sempre dic: “mou-te, mou-te, mou-te”! Dormir bé, cal desfer l’estrès!

En el seu mètode ens parla de tres ‘C’.

Ciència, consciència i connexió amb el cos i la ment. És tan important analitzar el problema de salut concret d’un òrgan com saber l’estat emocional. Tenir relacions personals sòlides, per exemple, és essencial.

Les persones tòxiques ens treuen anys de vida?

Són molt nocives, ens augmenten l’estrès i el sistema simpàtic, fet que accelera l’envelliment. En un estudi de càncer de mama es va concloure que les dones amb relacions sòlides tenien un 65% menys de possibilitats de morir d’aquest. Per què? Un millor sistema emocional ajuda l’immunitari, i t’adhereixes millor al tractament.

Algun altre secret?

Persones amb creences espirituals o religioses viuen més, tenen més resiliència, i importantíssim també, tenir un propòsit a la vida, quelcom que t’ompli i et faci aixecar al matí.

Què em diu de la seva edat?

Li confesso una cosa. Mai, ni des de petita, he entès allò de l’edat. No és normal etiquetar-se de 60, 40, 30, perquè no és cert. El que compta és com estan els òrgans i la ment, això determinarà la vida.