Montse Altimiras: “La immediatesa del digital ens ha fet perdre part de la màgia”

L’analògic està tornant?

Hi ha una revifada, potser perquè estem cansats del digital. D’una banda, hi ha el romanticisme dels que ho havien viscut i, de l’altra, hi ha els joves, a qui els resulta nou. Segurament digital i analògic aniran convivint.

D’aquí el curs?

Soc una apassionada de la fotografia analògica i dels processos antics. Crec que la fotografia analògica et permet entendre d’on venim i quina n’és l’essència. Parlant amb antics alumnes em van recordar com era estar dins el laboratori, tancats amb les llums vermelles. Hi havia certa complicitat que es troba a faltar en una època cada cop més individualista.

El digital dona moltes opcions, però hi ha menys màgia?

Amb el digital tot és tan immediat que hem perdut part de la màgia que donava aquell punt d’espera i d’expectativa per com seria el resultat.

Parli’m d’algunes de les tècniques que donarà al curs.

La cianotipia, una tècnica blava que és senzilla, però dona bons resultats; el paper salat, que dona un color sèpia molt acceptat a l’època i que és més complex en treballar-se amb nitrat de plata, i el laboratori analògic en blanc i negre, on la intenció és poder experimentar amb la solarització, un efecte que va provocar Man Ray.

L’objectiu?

Crear xarxa, que la teoria sigui un punt de partida perquè el grup es consolidi, evolucioni i investigui. L’interessant és escapar del mètode, anar més enllà associant idees, fer petits descobriments i compartir-los.

També veig una invitació a aturar-nos i reflexionar.

Totalment. Miri si tenim incorporat que hem d’aprofitar el temps que un alumne em deia de comprar un tren de revelatge.

Perdrien aquell punt d’espera.

I la màgia de veure com neix la imatge!

I aquest gust per l’analògic?

Soc tastaolletes! Barrejar químics, provar coses, em sembla més interessant que estar davant d’un ordinador retocant. Per la feina, treballo el digital, però l’analògic és un moment de retrobament, com un ritual.

‘Introspecció’, una altra crida a la calma?

L’exposició que vaig fer a Untitled Art. Un projecte personal. Volia que fos una finestra oberta, a observar, a donar-nos el temps per a aquesta evolució que oblidem amb el dia a dia.

És art la fotografia?

És el que vull reivindicar. Al final, el que fas és expressar-te, transmetre un missatge. L’important és que arribi, tant hi fa la tècnica que utilitzis.