Christian Mossoll: “L’aventura és un viatge amb certa dosi d’incògnita”

No cal marxar lluny per trobar l’aventura?

És la idea que vull transmetre al curt. Molts diuen que els agradaria marxar uns dies a l’aventura, a peu o en bici, però no acaben de decidir-se.

El primer pas és el més difícil?

Un cop ho proves quedes encantat. És el cas dels companys que m’acompanyen en aquesta travessa. No calen avions, ni hotels, ni anar gaire lluny, només perdre’t uns dies a les muntanyes. Així de simple.

Parlem de la Transpirineica.

La vam fer el 2025, des d’Andorra fins a Llafranc. Sis dies, passant per la Rabassa, Puigcerdà, Oix... veus l’evolució del paisatge des de l’alta muntanya fins al mar.

I vostès, també evolucionen?

Abans de viatjar et planteges què pensaràs durant tants dies. La resposta és fàcil: res! La ment observa el paisatge, el camí, les persones. Deixes l’estrès i vius l’instant present. Però ha de ser un viatge d’aventura d’uns dies, si no, no tens temps de posar-te en situació.

Què vol dir aventura?

Ve del llatí, el que ha de venir. Jo entenc anar d’aventura com un viatge amb certa dosi d’incògnita. No cal fer rècords brutals, com pujar 8.000 metres. Simplement és no saber exactament com serà demà. Tens un itinerari, però poc més.

Es deu trobar imprevistos.

És el moment en què et coneixes millor. Quan et quedes en el teu dia a dia, et vas automatitzant, però al mig del no res has de buscar-te la vida i resoldre situacions, i et vas tornant més sensible al que veus i sents.

Què vol dir?

Quan aconsegueixes arribar a un lloc després de passar dies d’afany, les emocions es multipliquen. Això t’ho aporta l’esforç, el temps, l’aventura.

Per què la bicicleta?

Permet portar pes, anar a una bona velocitat i a la vegada t’integres a la natura. És un bon compromís, mentre que en el cotxe quedes aïllat.

I la convivència? Bona o més aviat suportable?

Ens coneixíem des de fa 30 anys i vam estar de bon humor, sense enganxades, ni res. Una setmana la pots gaudir amb tothom. Més temps, complicat. Són 24 hores junts!

Una lliçó.

Les oportunitats passen i sovint no tornen. Hem d’oblidar la por, ser més valents amb el que ens agrada. Al final, el que ens quedarà són les vivències.

‘I love the life’, li sona?

El nom que dono a aquest període de viatges i filmacions. Per què? Tinc una filla i voldria que recordés precisament això: que cal estimar la vida.