Àngel Artigas, Esquí de fons
Àngel Artigas: “Finlàndia és el paradís de l’esquí de fons”
És de Sabadell, té 71 anys i és enginyer, però es declara un apassionat de l’esport de muntanya. Fa 25 anys es va iniciar en l’esquí de fons i gaudeix practicant-lo a Finlàndia. Ens ho explica avui a les 21 h a l’ACCO, al Cicle de Cinema, Muntanya i Viatges Ordino-la Massana.
Àngel Artigas
No era enginyer tècnic de motors?
De sempre! Però també m’atrauen l’esquí i la muntanya. Als 14 anys vaig pujar l’Aneto! Amb l’esquí de fons vaig començar fa 25 anys, per la filla, que era corredora a la Unió Excursionista de Sabadell, d’on som la família.
Com entra la Lapònia finlandesa dins aquesta equació?
Finlàndia és el paradís de l’esquí de fons. Hi vaig anar per primer cop als 90 i em va enamorar. Després, per temes laborals vaig viure-hi. Des de llavors hi hem anat gairebé cada any i és en aquest clima que fem la Border to Border. Era el 2016.
415 quilòmetres des de la frontera russa fins a la sueca!
Set dies! És una travessa molt ben organitzada. Hi ha un bus a la meitat del recorregut cada dia, per si no vols fer distàncies tan llargues, avituallaments cada 10 quilòmetres i cap al final del dia hi ha una moto de neu al darrere que recull els que no podran arribar al punt final.
Diu que és plantejable fer-la?
Si està acostumada a fer com a mínim 30-35 quilòmetres d’esquí de fons al dia, la podria fer sense gaires problemes.
El més difícil?
El temps. Hi ha esplanades on pot bufar molt de vent i, després, les temperatures. Fins a vint sota zero no hi ha problemes, però jo he estat a -28 i no es pot esquiar. Literalment.
Alguna recomanació?
Roba d’abric bona, bossetes escalfamans i mòbil ben carregat amb bateria de recanvi. Si t’han de venir a buscar potser triguen algunes hores.
Avui també ens ensenyarà un curt de Saariselka.
Un poblet amb una xarxa de busos fantàstica. Allà tens la garantia que totes les pistes estan molt ben marcades i el concepte és diferent. Aquí vas a una estació, allà vas trobant cabanes de tant en tant. En algunes hi ha gent amb qui pots fer un cafè, en d’altres estàs sol, però totes tenen fusta per poder encendre-hi la llar de foc. L’ambient és una altra història.
Recorda alguna anècdota?
Fa uns tres anys se’m va trencar la bota de l’esquí i vaig haver de desplaçar-me com vaig poder fins a trobar un lapó que em va portar fins a un autobús.
És cert, doncs, que hi ha més rens que lapons?
Això diuen, i n’estan orgullosos, però curiosament jo no els he vist durant l’hivern, a l’estiu, sí.
Què ens vol transmetre amb els curtmetratges?
Que no cal ser un Kilian Jornet per fer aquesta mena de travesses. Amb seny i amb una mica de preparació física, penso que tothom en pot gaudir.