Naia Aguilar: “Els nens necessiten un espai digne per poder estudiar”

Quin és el seu lligam amb Tanzània?

Era un país que em cridava molt l’atenció. Sí que és veritat que quan dius que vols fer un voluntariat et diuen “on? A Àfrica, no?”. Àfrica és el top number one, i a vegades no cal anar tan lluny, però per viure una experiència més cultural i veure coses que no he vist en tota la meva vida, crec que era necessari anar a un lloc d’aquests, t’obre la ment. A més, a Tanzània hi tinc la meva parella treballant.

Quant de temps ha passat al país?

La primera vegada vaig estar-hi dos mesos: tres setmanes al voluntariat i un mes i mig amb la meva parella. El gener del 2025 vaig tornar a anar-hi per fer entrevistes per al treball final de grau, un mes. I ara, al desembre, hi he tornat un mes més.

Per què una escola?

Bàsicament, perquè el projecte va venir a mi. No vaig anar a l’Àfrica per solucionar la vida, sinó perquè vaig veure que hi havia una necessitat i estant dins de l’àmbit educatiu creus que pots fer alguna cosa més que no pas comprar uns llapis i marxar un altre cop a la teva realitat.

Com va començar el projecte?

Quan els vaig preguntar com gestionen l’escola a Robanda, perquè l’aula és petita i són molts nens. Em van respondre que 25 alumnes a dins i 25 a fora. Clar, a Robanda fa molta calor, ells hi estan més que acostumats, però tampoc és normal tenir 25 infants a dins i 25 a fora. Va ser el moment en què vaig dir “hem de fer alguna cosa perquè aquests 25 tinguin també un espai digne per poder estudiar”.

Quins són els objectius?

Volem atendre una vuitantena d’infants, en total, i que tots puguin comptar amb un àpat diari, el dinar, i una aula per a cada edat. Ara estan tots junts, el de set anys estudia el mateix que el de quatre. Per tant, que puguin tenir una educació per nivells, infantil i primària, ben atesa i completa.

Com ha sigut la rebuda del projecte a Tanzània?

Els pares estan superagraïts. De fet, va haver-hi una mare aquest últim cop que em va fer un vestit típic d’allà per regalar-me’l. Tu no hi vas si no et demanen l’ajuda. Allà tenen una cultura de com més fills, més ric soc. I molt bé, molt bona rebuda.

Quin missatge vol transmetre als joves que pensen fer un projecte com el seu?

Si fan un voluntariat, els diria que no viatgin per voler penjar coses a l’Instagram, sinó perquè ho senten i perquè hi ha una necessitat. Si fan un projecte humanitari, aconsellaria que anessin amb compte, que fessin les coses a poc a poc i si no surten, que ho tornin a intentar.