Santiago Albiol, Oncòleg
Santiago Albiol: “Cada pacient i tumor són únics i així ha de ser el tractament”
Té 57 anys, és de Barcelona i en fa 23 que treballa a l’hospital de Meritxell, sent cap de l’àrea d’oncologia des del 2018. Avui a les 18.30 h a l’edifici Creand fa una conferència sobre l’oncologia de precisió, el futur del tractament del càncer.
Santiago Albiol
Els tractaments generalistes de càncer són obsolets?
Encara no, però sí que la químio, la radioteràpia i la cirurgia sovint es complementen amb tractaments personalitzats.
En què se centren els últims?
En les característiques moleculars dels tumors, que no depenen només de la localització. Dos pacients amb càncer de mama poden tenir tumors amb característiques moleculars tan diferents que fan que el tractament també ho sigui.
Què més tenen en compte?
Els trets de cada persona, patologies prèvies i preferències. Cada pacient i tumor són únics, i així ha de ser el tractament, no val el cafè per a tots.
A quins àmbits s’ha portat?
Pràcticament, en tots els tumors. La supervivència ha millorat molt en els melanomes, per exemple, tot i que n’hi ha que no tenen diana terapèutica adequada, com el càncer de pàncrees, on la mortalitat continua sent elevada.
Parli’m d’alguna de les tècniques més emprades.
La seqüenciació massiva. Seqüenciem la biòpsia, de vegades també la sang, i veiem les mutacions o característiques genètiques del tumor. Ho ajuntem amb els trets del pacient i es decideix el tractament.
Bona qualitat de vida i càncer és possible?
Cada cop més i és l’objectiu principal. Potser no cures el pacient, però controles la malaltia, i si ho fas amb toxicitat baixa, millores la qualitat de vida.
Preocupa que hi hagi més incidència de càncer en els joves.
El càncer és una malaltia d’ancians. En millorar les tècniques diagnòstiques sembla que hi hagi incidència més alta en joves, però exceptuant els tumors pediàtrics, la majoria es dona en persones més grans de 60.
L’augment de supervivents, crea noves demandes?
Qualsevol diagnòstic oncològic comporta un trasbals al pacient i a la família. Són necessaris equips multidisciplinaris que atenguin des de la psicologia fins a la nutrició. És fonamental no centrar-se només en el tumor, sinó en el pacient. No tots volen viure més a costa de més toxicitat, per exemple.
I Andorra, com se situa?
Fa més de 20 anys que desenvolupem tractaments oncològics, fent-los el màxim de personalitzats possible. Sovint, els pacients tenen accés a fàrmacs que no poden trobar a Espanya.
Una de les branques més dures, l’oncologia?
És un repte, en estar en contínua evolució, però sobretot té la part humana d’acompanyament a pacients i familiars.