Abián Díaz: “Hi ha certa noblesa darrere del terme ‘patètic’”

Defineixi ‘patètic’.

Hi ha certa noblesa darrere la paraula patètic, perquè crec que a nosaltres com a espècie ens defineix bastant. Ens equivoquem contínuament i tot i així seguim endavant i tenim la impressió de portar el control.

D’aquí neix la rialla?

Depèn de cada persona. Sempre m’ha semblat difícil definir el riure o la comèdia. No en tinc ni idea! Intento estar atent al que està passant de veritat i crec que trobo la comèdia en mostrar-ho.

És el que fa al xou?

El xou és gairebé una incapacitat de ser còmic. No soc capaç de mantenir un monòleg o d’estar escoltant-me una llarga estona. Llavors vaig creant estímuls que em sostinguin a mi, a l’espectacle i a l’espectador. El xou és com un moment de bogeria, que en realitat té més a veure amb quelcom de pau o d’una pausa vital del que passa fora del xou, que és la vida.

Una pausa per a vostè o per a l’espectador?

Per a mi segur i espero que també ho sigui per als que venen. Em sento molt en deute amb la gent que assisteix al xou.

La vida real és més complexa?

Actuar em dona molta pau. Sento que hi ha quelcom de control en mi. Gestiono pitjor demanar una barra de pa que actuar davant 800 persones, perquè en una actuació hi ha un alliberament que està justificat. Però quan demanes el pa, si es produeix una situació incòmoda, és rar, no hi ha excusa.

Llavors, deixa poc marge a la improvisació?

Hi ha un guió fort, però estic molt atent al que passa, qualsevol estímul és benvingut, cada xou és una trobada única.

A més dels espectacles té una intensa activitat a les xarxes.

El que més gaudeixo són els directes, si pogués deixar les xarxes ho faria. Em preocupa la contaminació mental en la qual visc. És una salvatjada viure tot el dia amb el mòbil a la mà. No troba? Si fos un paquet de Kleenex, seria ridícul.

Un cop més tornem a l’absurd.

De fet, mai he sentit l’ambició de ser còmic. M’apassionava el rugbi, però l’espatlla se’n va anar a la merda i em va sorgir el pensament que, ja que no podia fer el que m’agradava, almenys havia d’intentar passar-m’ho bé. Ha coincidit que em va bé.

Compartiria un moment patètic de la seva vida?

He de volar gairebé totes les setmanes, perquè soc de Tenerife i la majoria d’actuacions són a la península. Odio volar, em fa por. Visc en la situació patètica d’estar agraït per perdre anys de vida cada setmana.