Cristina Armengol, Llevadora
Cristina Armengol: “Cal rebaixar les expectatives davant el son infantil”
Té 33 anys i és d’Ordino. Fa dos anys va fundar Criand, empresa d’acompanyament a la maternitat, i dissabte a les 10.30 h al Roc Blanc ofereix un taller sobre el son infantil. Un tema en què, segons diu, encara hi ha molta desinformació.
Cristina Armengol
Esperem aquest taller amb candeletes.
El son infantil és una preocupació cada cop més comuna i el primer que fem a la consulta és rebaixar expectatives.
Ens manca informació?
Les famílies es preparen per al part i per a la lactància, però en general desconeixen com és la fisiologia del son en les criatures. Creuen que el nadó ha de dormir tota la nit. Han d’entendre els cicles i què és l’habitual.
Per què és tan important?
El son no és només el fet de dormir. Influeix en l’àmbit biològic, físic i social.
Què seria allò habitual?
Entre els zero i set mesos, aproximadament, és normal que el nadó es desperti tres o quatre vegades a la nit. No acostuma a haver-hi patologies.
Un tema de supervivència?
És clar! Necessiten menjar i contacte. No saben si són en un lloc segur o enmig de la jungla! Per tant, per a ells és important plorar i sentir-se atesos.
El collit és una bona opció?
És una decisió personal. Sí que és cert que antropològicament totes les societats l’han practicat. Ara bé, hi ha uns patrons a seguir, es pot fer si fas lactància materna, si no hi ha obesitat i si no hi ha consum de medicaments, drogues o alcohol que anul·lin la raó.
Què passa amb el son després dels set mesos?
Els despertars s’haurien d’espaiar, aquí entra també el factor de la introducció alimentària. Ara bé, hi pot haver microdespertars, ja que l’infant comença a entendre la vida i és com si no se la volgués perdre. Està atent a qualsevol estímul.
Què podem fer?
En els microdespertars, interferir el mínim possible perquè no es desvetlli del tot.
Què més?
Li dono una dada significativa. El 75% dels problemes del son es resolen amb hàbits i rutines. La nit és reflex del dia. És molt important que a partir de les sis de la tarda iniciem rutines de calma: llums tènues, pantalles fora i evitar activitats de caire físic. Es tracta de defugir la sobreestimulació. Ara bé, ja avisem que és un procés lent.
I si sortim de la feina a les vuit de la tarda?
Aquí ve la qüestió. Si volem poblacions infantils sanes, els pares han de poder conciliar.
I si tot i així no funciona?
Hem d’estar atents a signes d’alarma, un nadó que sembla cansat o hiperactiu, o un nadó que ronca. Llavors cal un treball interdisciplinari amb altres especialitats mèdiques, com podria ser la respiratòria. Però no desesperem, la gran majoria de casos són solucionables.