Rosa González: “Hem de ser conscients del que tenim i no perdre la il·lusió”

Sempre queda l’esperança?

La gent l’està començant a perdre, però és important que sentim que sempre hi ha una mica de llum.

Què hi ha darrere d’un títol com aquest?

Quan em vaig informar d’aquest concurs i vaig veure que la categoria en què havia de participar era la de Martin Luther King, de seguida em van venir un munt d’idees i conceptes: esclavitud, EUA, discriminació. Idees que he intentat entrellaçar en una sola història.

Fas servir la primera persona.

Em semblava interessant posar-me a la pell d’una noia jove que podria haver estat esclavitzada als Estats Units i vaig escriure un diari com si fos ella.

Però aquesta jove no és l’única protagonista.

Exacte. A la història presento dos personatges, dues noies que tenen la mateixa edat, però que han viscut situacions diferents. La jove que representa l’actualitat troba el diari enmig d’una mudança. És el diari d’una noia de la seva edat que havia viscut una vida d’esclavitud a casa seva.

Quina reflexió traiem d’aquesta comparació?

La història ens parla del dret a la vida, la dignitat i la llibertat. La definiria com una crida a ser conscients, valorar el que tenim i, sobretot, no perdre mai la il·lusió, l’esperança.

Què et va motivar a participar en el concurs?

Trobo que és una forma molt útil d’obrir la creativitat. Concursos com aquest suposen la construcció d’un espai on els joves ens puguem expressar i l’escriptura és una activitat que m’agrada molt.

I vas resultar guanyadora!

No m’ho esperava, tot i que he d’admetre que estava satisfeta amb el resultat. En cas contrari, no m’hi hauria presentat.

Tenim suficientment presents els drets humans?

Els donem per fets i massa sovint oblidem que els drets que aquí s’estan respectant en un altre lloc es vulneren. Podria haver-hi una noia com jo, amb la mateixa estructura familiar, que està vivint una situació que és totalment diferent.

En parleu amb els companys?

No gaire, no sabria respondre si ells en són conscients.

Estudies batxillerat científic, d’on surt el gust per escriure?

Soc creativa i tinc un cantó humanístic, però vaig escollir el científic perquè les ciències se’m donaven bé i m’obria opcions.

I en el futur?

Ara mateix em decanto per la branca sanitària, però encara no ho tinc decidit.