Víctòria Bertran, Germana de la Sagrada Família d'Ugell
Victòria Bertran: “La vocació s’ha de viure com una crida i com un do”
Té 80 anys, és de Sant Ramon de la Manresana i ha estat 14 anys a l’escola SF d’Escaldes. Als 12 ja sentia inclinació per la vida religiosa i afirma que ser germana janeriana és part indissoluble de la seva identitat.
Madre Victòria Bertran
Aquest és un mes especial.
Celebrem el mes janerià, que coincideix amb la mort de la beata Anna Maria Janer, l’11 de gener del 85. Un mes dedicat a reviure el que ens va deixar, el seu carisma, estil de vida i un model de seguiment de Crist.
També per a vostè?
Ser germana de la SF és la meva identitat. Hi ha un llibre que descriu la mare Janer com “una dona catalana que va estimar de debò”. La seva caritat és amor. Sempre deia: “Jo acullo tothom” i “tracteu bé tothom”.
Sempre ha sentit la vocació?
Vinc d’una família de pagesos i anava a l’escola rural i unitària. Ja als 12 tenia inclinació per la vida religiosa. Als pares no els feia gràcia. Volien que formés una família. Però és una crida. Després hi ha la perseverança.
Què vol dir?
La vocació s’ha de viure com una crida i com un do. Mai he dubtat i vaig fer la professió temporal als 22.
Tenia parella?
Ni la vaig buscar, ni va vindre! Cinc anys més tard feia la perpètua, que va caure a la revetlla de Sant Joan! És quan, assolit l’aprenentatge, demanes renovar, però et podrien dir que no!
No deu ser habitual.
Ets tu qui t’adones que no és el teu camí. Hi ha uns vots, has de ser conseqüent i viure’ls en llibertat. No arribes a la plenitud de donació si no et sents lliure. Sempre m’he sentit lliure.
La seva també ha estat una vida dedicada a l’ensenyança.
24 anys a la Pobla de Segur i 14 a l’escola SF, entre d’altres.
Centenars d’alumnes.
Milers! I a tots els he estimat! Als nostres col·legis hi ha gent de tot tipus i condició.
“Jo acullo”, com dèiem?
I això té conseqüències. Sovint les famílies són classistes. Vam haver de trencar prejudicis.
Avui dia, quina és la prioritat?
Vam néixer quan la sanitat i l’educació eren necessitats. Ara els governs donen resposta, tot i que és necessària l’ensenyança cristiana. A partir d’aquí hi ha la formació de laics. Potser és moment de deixar pas al laïcat i nosaltres anar al Tercer Món, amb la gent desatesa.
Dona i Església, què en pensa?
Mai m’he sentit arraconada, és clar, no he tingut vocació de capellà. Quan he hagut de dir una cosa, l’he intentat dir. Però venim d’una societat masclista i l’Església ho ha sigut. Ara s’estan fent passes endavant.
Vivim una crisi de vocació?
Cert. La societat no ajuda als compromisos, hi ha l’afany d’experimentar i potser no som referents, ens manca visibilitat.