Sergi Ricart: “En general, arreu del món la gent és bona”

Com va néixer la idea d’explorar el curs del Mekong?

Fa uns anys, durant un viatge a l’Índia, vaig descobrir el Ganges i em va fascinar tant que vaig decidir seguir-ne el curs. El concepte de viatjar al llarg d’un riu el vaig trobar ple de sentit, i també em va fer descobrir poblets perduts on no hauria arribat de cap altra manera. Sempre he tingut tirada per l’Àsia i, dos anys després, tot mirant el mapa vaig fixar-me en el Mekong.

Els canvis en la geografia física i humana al llarg del recorregut deuen ser impressionants...

Sí. La densitat de llengües i cultures que hi ha en aquesta zona és aclaparadora. El títol del documental, de fet, vol reflectir aquesta realitat.

El viatge comença al Tibet. 

El riu neix a l’altiplà tibetà, a més de 5.000 metres sobre el nivell del mar. És un territori amb praderies i zones rocalloses encara avui poc explorat i amb una densitat de població baixa. Més avall, a Yunnan, al sud de la Xina, trobem el que segurament és un dels punts més espectaculars del viatge: el tram de 300 quilòmetres en què el Iang-Tsé, el Mekong i el Salween discorren per tres valls paral·leles força escarpades a uns 2.000 metres sobre el nivell del mar flanquejades per cadenes muntanyoses de més de 6.000 metres.

La propera parada és el sud-est asiàtic.

Aquí el riu és més calmat i navegable. Aquestes condicions afavoreixen que les ribes siguin molt poblades. La diversitat cultural en aquesta àrea geogràfica, la que abasta el sud de la Xina i el Triangle d’Or, on conflueixen Myanmar, Tailàndia i Laos, és brutal.

Els seus viatges solen ser llargs, de mesos de durada.

Sí, i procuro fer parades de tant en tant. No només perquè el cos necessita descansar, sinó també per escriure, dibuixar, i filmar i fer fotografies amb més calma. També, i això és potser el més important, per conèixer una mica la gent del lloc. Al tercer dia que et veu, la senyora que ven verdures al mercat ja et saluda.

Viatja en solitari. També deu tenir molt temps per pensar.

Els viatges m’han ensenyat a separar el gra de la palla, a adonar-me del que realment és important. Que és que cal aprofitar cada minut de la vida. I, per a mi, el contacte amb la natura és essencial.

També li han canviat la percepció sobre les persones?

En general, arreu del món, la gent és bona. I l’hospitalitat és encara avui un valor sagrat. Si fas confiança a algú, habitualment ell també te’n fa. Sempre tothom m’ha obert les portes de casa seva.