Macarena Montenegro: “El rol de cuidador i de treballador se superposen”

Què és el burn-out parental?

El podríem definir com una síndrome específica de la criança. És una sensació d’ineficàcia o ineficiència com a pares, com si no servíssim per a res.

No és només estar cansat...

És anar una passa més enllà, és un cansament extrem que no ens podem treure de sobre encara que descansem. És sentir-se cremat, i cal diferenciar molt bé els símptomes, no és només estar cansat.

Quins són els símptomes que ens han de posar en alerta?

Abans d’arribar al burn-out, podem començar a experimentar períodes d’insomni, una sensació de nervis constant, i en l’àmbit físic, malestar general, cansament o contractures.

I les causes del burn-out?

Poden ser infinites. Les principals són la criança sense una xarxa de suport i la manca de conciliació entre la vida laboral i la personal. Quan criem, entrem en un mode d’hipervigilància, i si no tenim un relleu en la criança, no tenim espai per rebaixar-la.

El model social ens hi aboca?

En aquest punt trobem una contradicció, perquè el rol de cuidador i de persona treballadora xoquen i se superposen en el model de societat actual. Com a pares, volem ser actius i estar presents en la criança dels fills, però per una altra banda, el model laboral exigeix professionals que ho donin tot per la feina. És en aquest punt quan entrem en un cercle viciós.

Patir burn-out parental pot afectar el vincle amb els fills?

Sí, però no significa que els deixem d’estimar. Simplement, el nostre cervell entra en un estat de dissociació per un llindar tan elevat d’estrès i la sensació és de no saber què fer.

Què podem fer per sortir del cercle viciós?

De vegades, cal aplicar un pla de mínims, fer només allò indispensable per sobreviure a aquell dia en què no podem més. Per exemple, no fa falta que tots els sopars siguin saludables, si un dia no podem més, podem comprar una pizza. És una solució temporal que ens pot donar marge per buscar recursos i qüestionar els rols que ens hem imposat en la criança.

Pot aparèixer en totes les etapes de la criança?

Criar és desafiant sempre, tot i que la sobrecàrrega és més gran a l’inici per l’alta demanda. A mesura que els nens creixen, van deixant més espai als pares per poder descansar.

Afecta més mares que pares?

Pot afectar qualsevol que s’involucri de manera plena, però per rols de gènere, exigències laborals o qüestions socials, hi ha més mares afectades.