Mónica Martínez: “Cal educar l’esperit crític dels adolescents davant el porno”

Tallers d’educació afectiva?

Treballem la sexualitat des d’un àmbit saludable emocionalment i adaptem els tallers a les diferents franges d’edat, no és el mateix un taller per a infants de vuit anys que de 15.

L’objectiu?

Fomentar una sexualitat basada en relacions respectuoses, igualitàries i empàtiques. I prevenir riscos com el sèxting, grooming o autosexualitzacions.

Com en detecten la necessitat?

Per la demanda de les famílies. Tot això es genera en un context en què preocupa el mal ús i l’addicció a les pantalles i on és fàcil accedir al porno en edats massa primerenques.

Situen les primeres exposicions al porno als vuit anys.

Són edats en què comencen a aprendre com són les relacions sexuals i el dolent és que estableixen les bases amb pel·lícules en què es normalitza la violència, la denigració i les relacions sense consentiment. Per això és important desenvolupar l’esperit crític dels adolescents davant el porno.

Vivim un increment d’abusos sexuals?

El preocupant són els abusos sexuals entre iguals. Cada cop hi ha més casos d’infants amb conductes sexualitzades, tocaments, actes sexuals sense demanar permís, però queden amagats sota la catifa. El primer que li diran és que això no passa a Andorra i sí que passa. És un tema tabú.

Què s’ha trobat als cursos?

Molta necessitat per part dels joves de parlar d’aquests temes, manca d’informació, manca d’educació digital. Necessitat d’un espai segur on parlar-ne, perquè a casa no ho fan. I, també, necessitat per part dels professionals de l’educació.

D’aquí el curs als monitors del Punt Jove d’Encamp?

Per posar un exemple. Els monitors són els referents dels adolescents i de vegades es troben amb casuístiques que no saben resoldre.

Per què no parlem de sexe a casa?

Sovint els diem que són massa petits o els renyem. Hi ha una part cultural heretada. Parlem de la utilització del preservatiu, de prevenir embarassos, però no del consentiment o del plaer compartit, per exemple. Els nostres pares no ho feien i ho plasmem amb els fills.

I a vostè per què l’interessa aquest món?

És un món on poca gent s’atreveix a obrir els melons. Però és important. Si deixem que les pantalles ocupin aquest espai de diàleg, d’aquí a uns anys tindrem problemes fonamentals. Ho puc constatar perquè he vist coses molt heavies.