Martí Lázaro, Professor INEFC Pirineus
Martí Lázaro: “Cal potenciar la bici perquè si no el 2030 estarem saturats”
Té 34 anys, viu a Ordino i l’hem vist competir en tota mena d’esports de muntanya. Afirma que Andorra té potencial per fer de la bicicleta una opció real de mobilitat. Dissabte a les 17 hores a Bici Lab organitza la trobada ‘Manual de supervivència del ciclista urbà’ .
Martí Lázaro
El ciclista urbà, un supervivent?
Els pocs que hi ha no paren de trobar obstacles.
A totes les parròquies?
Sí.
I això fa que ens faci mandra agafar la bici?
Tenim una orografia que no ens afavoreix, condicions meteorològiques difícils, trànsit dens i poc espai. Posar un carril bici és un dilema.
No seria la solució?
Poses un carril bici i treus lloc a la carretera o als vianants.
Llavors?
Analitzem-ho. No és el mateix les parròquies altes que les baixes. A les parròquies altes, com el meu cas, Ordino, et pots moure bé, però en anar a la capital, la tornada es complica si no tens bici elèctrica. Calen busos adaptats per carregar la bici. Ara n’hi ha pocs. I després, caldria un carril bici segregat de vianants i cotxes.
On el posaria?
El camí del Serrat a Escaldes que hi ha al costat del riu es podria ampliar, per exemple.
I a les parròquies baixes?
Ja s’hauria d’haver instaurat el famós carril bici que estan anunciant des del 2024.
Canviar les infraestructures pagaria la pena?
Guanyaríem en benestar propi, moure’s és saludable, l’entrada a l’escola seria més àgil, estalviaríem diners i temps, i a sobre reduiríem les emissions.
Caldria combatre certa animadversió cap als ciclistes?
Aquí insisteixo en la necessitat de carrils segregats.
Com resolem el fet de portar nens?
A Andorra només es permet portar un nen amb una cadireta especial, però a Amsterdam he vist bicis on pots portar-ne dos. Caldria estudiar-ho.
L’hem vist en modalitats de muntanya, la ciutat l’atrau?
Quan vivia a Vic, optava pel desplaçament amb bici, era el més ràpid i econòmic, i no havies de buscar pàrquing.
Veu factible, doncs, que la bici passi a ser majoritària?
El cotxe està arrelat, però hi ha opcions per encabir zones on les bicis circulin fluidament i potenciar-ne l’ús. Hi ha apps que compten quilòmetres i quan arribes a una xifra et fan un descompte a les botigues, també hi ha països que redueixen els impostos de les bicis.
Calen més ganes i creativitat?
Andorra té potencial per fer-ho d’una altra manera, si més no perquè el 2030 estarem saturats. Ja ho estem ara, en determinats moments de l’any.